 |
| Personal de la IAF davant un A-4 Skyhawk; Font: IAF |
Els Skyhawk van ser emprats intensivament per les IDF des del 1967, participant en la Guerra de Desgast (1967-70), la Guerra del Yom Kippur (1973) i l’Operació “Pau per a Galilea” (1982). Posteriorment es farien servir com per tasques d’instrucció en la seva versió biplaça. Era un disseny senzill, subsònic, i superat en capacitats per altres aparells, tant del Bloc occidental com del soviètic. No entrarem ara en les especificacions tècniques dels A-4. I malgrat això s’ha mantingut en servei quasi mig segle. Com hem dit, el que ens interessa és reflexionar sobre què és allò que conforma les capacitats de combat.
L’exemple que hem posat no és pas únic, ni dins de la història de les IDF, ni tampoc en la història militar en general. S’ha vist en diverses ocasions com forces amb material inferior s’imposaven sobre d’altres més ben equipades. És on entren en joc les qualitats i els defectes a nivell de doctrina, ensinistrament i organització. Efectivament, allò que solem anomenar “intangibles”. No es poden mesurar, comprar ni improvisar, però solen ser determinants. Creiem molt indicat compartir les paraules de l’historiador militar israelià Martin van Creveld:
«Within the limits sets by its size, an army’s worth as a military instrument equals the quality and quantity of its equipment multiplied by what, in the present study, will be termed its “Fighting Power”. The latter rests on mental, intellectual and organizational foundations: its manifestations, in one combination or another, are discipline and cohesion, morale and initiative, courage and toughness, the willingness to fight and readiness, if necessary, to die. “Fighting Power,” in brief, is defined as the sum total of mental qualities that make armies fight. »[1]
Des de bon començament hem defensat la importància fonamental que les futures Forces de Defensa de Catalunya disposin d’una doctrina coherent, que n’afaiçoni el creixement en lloc d’obsessionar-nos en si escollim un o altre sistema d’armes. D’això també se’n deriva la instrucció i la cultura de comandament. Els futurs oficials i sots-oficials de les FDC han de ser un exemple pels seus subordinats, no pas una estructura ossificada plena de buròcrates classistes i “carreristes”, més pendents d’omplir “checklists” que no pas de liderar des del front.
Ara bé, no hem de caure en equívocs i pensar que la qüestió de l’equipament és secundària. Tot i que tenim pendent un document monogràfic sobre política d’adquisició de material (“procurement”), en vàrem donar unes pinzellades al document de pressupostos:
«La inversió en material, si bé tindrem ofertes temptadores d’agafar “packs”, ha de ser reflexiva i estudiada fins el darrer detall. Hem d'elaborar uns criteris d’adquisició (“procurement") per tal que tots els sistemes (armes, sensors, comunicacions,etc...) que comprem encaixin correctament i no siguin un llast. No només hem de tenir en compte les especificacions tècniques i el preu de determinat sistema, sinó els costs de tot el seu "life cycle". Si bé no hi ha pràcticament cap estat que sigui absolutament autosuficient en material de defensa, cal mirar de reduïr aquesta dependència en alguns àmbits clau, com és el cas del "life cycle".»
Creiem però, molt indicat reproduir aquí la visió de Franklin Spinney, després d’anys d’experiència al Pentàgon:
«The term “complexity,” used throughout the analysis, can be defined as the quality of the whole that relates the number, arrangement, and coordination of the parts to the ability of an individual to comprehend the whole. The implications are clear: Increasing complexity increases the number of parts, increases the variety of arrangements, and complicates the coordination of the parts, thereby decreasing the ability of an individual to comprehend the whole. Increasing complexity is a cost, because it decreases the ability to understand and consequently makes more difficult to adjust to, or shape, internal or external change. Put another way, increasing complexity increases rigidity in a game in which flexibility is a paramount virtue. »[2]
Spinney també assenyalà que l'increment de la complexitat no té una correlació proporcional en increment de les capacitats militars, però si que augmenta les vulnerabilitats derivades de la incertesa[3].
D'això n'haurem de ser molt conscients en la creació de les FDC. En cap cas però, estem rebutjant la implementació de noves tecnologies, però sí l'adquisició poc reflexiva que només aconsegueix drenar les arques públiques i minar les capacitats militars, allò que ens agrada anomenar el “complex de la carta als Reis Mags”.
Així doncs, enllaçant amb l'exemple que obria aquest article, haurem deduït que la fiabilitat derivada del disseny senzill dels A-4 Skyhawk, multiplicada per les capacitats del personal de les IDF (a l'ensems derivades d'una bona doctrina i ensinistrament) el convertiren en el caça-bombarder tan lloat que hem conegut.
Per tal que Catalunya pugui desenvolupar una dissuasió convencional creïble, cal que les FDC estableixin una doctrina coherent que aporti els principis rectors en la creació de força. Aquesta ha de passar forçosament per una selecció i formació acurada del seu personal (especialment –però no únicament– dels comandaments) basada en el mèrit, la iniciativa personal i les capacitats de lideratge, en contraposició al clientelisme, adotzenament i evasió de la responsabilitat (el famós “escaqueo”). Respecte a l'adquisició de material, caldrà valorar sempre com aquest s'integra en el conjunt i alhora quin cost total ens pot comportar. Concloem aquí aquest article, tot convidant als lectors a reflexionar i, sobretot, no obsessionar-se en fer la "carta als Reis".
[1] Van Creveld, Martin “Fighting Power: German and US Army
performance, 1939-1945” Greenwood Press, 1982. p.3 «Dins dels límits establerts per la seva mida, la vàlua d’un exèrcit com a instrument militar és igual a la quantitat i qualitat del seu equipament multiplicat pel què, al present estudi, anomenarem “poder de lluita”. Aquesta rau en fonaments mentals, intel·lectuals i organitzatius: les manifestacions del qual, en una o altra combinació, són disciplina i cohesió, moral i iniciativa, coratge i tenacitat, la disposició a lluitar i, si calgués, a morir. El “poder de lluita”, en resum, es defineix com la suma total de les qualitats mentals que fan que els exèrcits lluitin.» (Traducció pròpia)
[2] Spinney, Franklin C. “Defense Facts of Life: The Plans/Reality Mismatch”, Westview Press; 1985. P.6 «El terme “complexitat, emprat al llarg te l’anàlisi, pot ésser definit com la qualitat del conjunt que comprèn el nombre, arranjament, i coordinació de les parts a l’habilitat d’un individu per entendre el conjunt. Les implicacions són clares: incrementant la complexitat incrementa el nombre de parts, incrementa la varietat d’arranjaments, i complica la coordinació de les parts, disminuint d’aquesta manera l’habilitat d’un individu d’entendre el conjunt. Incrementar la complexitat és un cost, doncs aquesta disminueix l’habilitat d’entendre i conseqüentment fa més difícil d’ajustar, o afaiçonar, el canvi intern o extern. Dit d’una altra manera, incrementar la complexitat incrementa la rigidesa en un joc en el qual la flexibilitat és una virtut cabdal.» (Traducció pròpia)
[3] Op. Cit. :
pp 83-105
