divendres, 30 de gener de 2015

Sobre les darreres declaracions del M.H. President


En primer lloc, volem expressar la nostra satisfacció pel reconeixement explícit del President, M.H. Sr. Artur Mas, reconeixent que Catalunya ha de disposar d'unes forces armades. No obstant, ens veiem obligats a fer unes observacions per alguns dels seus comentaris. A la conferència que realitzà al Moment Zero del diari El Punt/Avui el passat dimarts 26 de gener, com hem dit, reconegué la necessitat de disposar de forces armades, però ho matisà amb aquestes afirmacions:

"M'estimo més un servei d'intel·ligència que unes forces armades"

Aquest dilema és inexistent, ja que ambdues institucions són necessàries. Resumidament, els serveis d'intel·ligència són els responsables d'identificar i classificar les amenaces contra els interessos de cada estat. A partir de la informació aportada, els poders legislatiu i executiu elaboren i/o revisen les corresponents estratègies de seguretat nacional. Una de les principals eines per fer front a aquestes amenaces són les forces armades. Imaginem per exemple que l’Estat Islàmic aconsegueix reproduïr-se i consolidar-se al nord de l’Àfrica. La Catalunya independent es quedaria impassible? No despenjarem el telèfon quan soni? A qui hi enviarem? Els Mossos d'Esquadra no estan entrenats per operacions militars, no és la seva funció. L'única opció són les forces armades. 

El president justificava la seva preferència pels serveis d'intel·ligència en detriment de les forces armades pel seu cost. "Costa un dineral…" , digué. Bé, actualment ja paguem unes forces armades. Una altra cosa és que aquestes no siguin un model en la política d’adquisició de material, fruit d’una planificació basada en escenaris inexistents, així com per una adjudicació de contractes (els de Defensa) que no han diferit gaire de les adjudicacions de les grans obres públiques. Més avall adjuntem alguns estudis que hem dut a terme on es pot comparar la despesa en defensa del països amb els quals el catalanisme polític sempre s'ha volgut emmirallar. Dinamarca o Finlàndia són models de l'estat del benestar i, no obstant, inverteixen entre un 1,3-1,6% del seu PIB en Defensa. I, no en tinguem cap dubte, amb l'augment de l'activitat militar russa al Bàltic, aquests pressupostos s’incrementaran. Ras i curt, saben que ser independents té un preu.

També s'ha fet esment a estar “sota el paraigües de l’OTAN”. President: l’OTAN no és un club on s’hi està “pagant quota”. Es requereix l’aportació de recursos i personal, així com involucrar-se en les missions que l’aliança acordi. Independentment de si la Catalunya independent sigui o no membre de l'OTAN cal tenir present que qualsevol aliança es basa en el concepte de reciprocitat. No podem esperar cap reconeixement si no estem disposats a aportar res. Cap Estat pagarà el preu polític d’enviar els seus ciutadans a jugar-se la vida per nosaltres a canvi dels nostres diners. A banda de la moralitat qüestionable d’aquesta pretensió per part nostra, cal que estiguem disposats --i molts catalans ho estem-- a arriscar, si cal, la vida per protegir les vides dels nostres conciutadans.

Un altre element que s'ha dit és que les forces armades han de tenir un "dimensionament d’estat petit". Aquesta afirmació és un tòpic tan falaç com recurrent. Com hem dit --i com repetirem les vegades que calgui-- Catalunya (sols el Principat) ni a nivell europeu, ni a nivell mundial serà un Estat petit. Serà un Estat mitjà, en comparació amb la resta d’estats. Som un país de les dimensions de Dinamarca, Àustria o Noruega. Recomanem llegir l'estudi comparatiu que vam realitzar fa un parell d’anys per exposar les forces que tenen estats de dimensions similars a les nostres. 

Val a dir que la Societat d'Estudis Militars ja va fer la seva proposta de dimensionament (Força Naval, Força Aèria i Força Terrestre) amb bona acollida per part de l'Atlantic Council. Així mateix, comparant amb els 10 països capdavanters en l’Índex Global de la Pau, com vam fer en AQUEST ARTICLE PUBLICAT RECENTMENT, obtenimt el resultat següent: hauríem de tenir unes forces permanents de 14.000 efectius (0.20% de la població) 105.000 reservistes(1.5% de la població) i una inversió de, com a mínim, un 1.2% del PIB per mantenir operativa aquesta força.

En conclusió, M.H. President, ens n'alegrem que hàgiu admès el que era obvi: que Catalunya ha de disposar de forces de defensa. Igual que es pot debatre sobre quin model tributari volem, però és absurd debatre sobre si cal pagar impostos, no es pot plantejar si tenir o no forces de defensa. Ara toca passar a debatre sobre el com han de ser. Teniu a la vostra disposició tots els estudis que hem preparat i prepararem.


Societat d’Estudis Militars


Articles recomanats:


dilluns, 19 de gener de 2015

Pau i defensa, segons el GPI

Membres de la Forsvaret danesa,
 2n país del GPI
Iniciem una nova sèrie de la secció Descobrint la realitat. Aquesta està dedicada a trencar el tòpic que planteja la defensa com a quelcom oposat a la pau i el benestar de les societats. El primer document d'aquesta sèrie, que podeu llegir clicant aquí , analitza els primers 10 països del Global Peace Index (GPI) i la seva política de defensa. Donat que l'independentisme aspira a crear un país millor, no podem fer altra cosa que apuntar entre els qui estan més amunt.