dimecres, 29 de juliol de 2015

Una anàlisi estratègica. Revisió 2015

Fa més de dos anys, dins el marc de la Sectorial de Defensa de l’ANC, vam publicar la primera edició d'aquest document. Com aleshores, considerem que no es poden dissenyar unes forces de defensa sense una anàlisi rigorosa del nostre marc estratègic. Aquesta nova edició manté integre el text original, tot incorporant-hi un apèndix intitulat “Situació geopolítica a les fronteres de la Unió Europea”. 

Podeu consultar el document clicant aquí.

dimarts, 21 de juliol de 2015

Les armes no eduquen

Foto: Naciodigital.cat


La setmana passada el Parlament va aprovar la proposta de resolució d’ERC per la qual s’insta «al Govern de la Gene­ralitat, i en especial al Departament d’Ensenyament, com a coordinador del Saló de l’Ensenyament, Setma­na de la Formació i el Treball, que faci totes les ges­tions oportunes amb Fira de Barcelona, perquè en les properes edicions del Saló no hi participin les Forces Armades espanyoles.»

No podem estar més d’acord amb aquesta resolució. Esperem que en les properes edicions del Saló de l’Ensenyament, enlloc de la participació de les Forces Armades espanyoles, hi participin les Forces de Defensa de Catalunya.

Nogensmenys, una mica més amunt de la proposta podem llegir: «Els valors que transmeten les institucions militars com l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentris­me i, sobretot, la violència com a mitjà per a resoldre conflictes, contradiuen els valors de l’educació dels i les joves del nostre país, basada en la llibertat per­sonal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, el foment de la pau i el respecte dels drets humans.»

Per començar, no creiem que valors com l’obediència –sempre que sigui voluntària, i a una autoritat a qui legítimament reconeguem i respectem­– o la disciplina siguin negatius. De fet, el que trobem preocupant és que, valors com l’obediència o la disciplina contradiguin els valors de l’educació al nostre país. No hem d’obeir als mestres? No hem de ser disciplinats en l’estudi? Potser aquesta manca de valors és el que ha dut el nostre sistema educatiu a límits sovint gairebé insostenibles.

Per una altra banda, tal i com hem explicat a bastament[1], unes forces de defensa modernes han de ser reflex de la societat a la qual serveixen. Les forces armades de països avançats en són exemple: a Noruega, la majoria del Parlament va aprovar ampliar la conscripció a les dones[2]; i membres de totes les branques i de tots els rangs –inclosos alts oficials– de les seves forces armades participen, vestits d’uniforme, les marxes de l’orgull gai[3]. Les forces armades d’un país seran patriarcals i androcèntriques en la mesura que ho sigui la societat d’aquest país.

En aquest sentit, a Catalunya hem estat sempre capdavanters, incorporant ja el 1713 a dones a les files de l’exèrcit, en regiments de línia, com ho demostra, per exemple, el llibre d’òbits de l’arxiu diocesà de la Seu d’Urgell[4].

Pel que fa a «la llibertat per­sonal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, el foment de la pau i el respecte dels drets humans» creiem que són valors tant preciosos, que cal defensar-los per tots els mitjans.

Malauradament, des que el món és món i fins avui dia, hi ha gent que no comparteix aquests valors i que, ans tot el contrari, vol imposar, per la força de les armes, l’esclavatge, l’alienació, l’egoisme, el menyspreu, la desigualtat, la guerra i la violació dels drets humans. Ens calen unes forces de defensa, no per imposar-nos sobre ningú, sinó per evitar que ningú s’imposi sobre nosaltres.

Malgrat que ens hagin volgut fer creure el contrari, els catalans no tenim cap discapacitat que ens impedeixi defensar-nos. El poble de Catalunya té tot el dret de disposar de tots els mitjans de què disposen la resta d’estats del món per defensar-se, incloses les forces armades, i per defensar a qui realment no és capaç de fer-ho per si mateix. Per «la responsabilitat» i per «la solidaritat» que la resolució invoca.

Pensar altrament és fer-se còmplice de qui ens vol lligats de mans i peus, emmordassats, capcots, mesells, com a nació i com a individus. És condemnar-nos definitivament a l’extinció com a poble. Tristament, una altra volta es fa patent la ignorància supina del que significa ser un Estat per part de qui, suposadament, defensa la independència de Catalunya.

Com ha comentat un amic, gens ni mica sospitós de militarisme:

“Les armes no eduquen, cert. Però com que en aquest món, gent sense educació les té, fan falta per defensar-se. Qui cregui una altre cosa, s'enganya a si mateix.”

No ho podríem resumir millor.



[1] Doctrina militar: desenvolupament d’un model propi

[2] https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/female-conscription

[3] https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/proud-participant-in-oslo-pride

[4] https://instagram.com/p/5W8UI3k7n6/