Recentment els amics del Pati Descobert han publicat un article al seu espai del diari Ara titulat Catalunya a l’OTAN: l’antimilitarisme està molt arrelat en el qual, a partir d'unes dades de confiança en l'exèrcit espanyol baixes per part dels independentistes, s'infereix que la societat catalana, especialment les persones independentistes, són antimilitaristes.
Anem a pams. En primer lloc, l'IEC defineix el militarisme com «Predomini de l’element militar en el Govern de l’Estat.» En aquest sentit, hom pot afirmar que cap democràcia occidental, on el poder militar està subordinat a un govern civil legítim, democràticament escollit, és militarista. Així doncs, des de la SEM podem dir que som també antimilitaristes. Malgrat això, basant-nos en anàlisis i comparatives, hem arribat a la conclusió que una Catalunya independent haurà de disposar d'unes forces de defensa amb unes missions concretes, equiparables a les d'altres estats del nostre entorn d'una dimensió semblant a la nostra.
 |
| Gràfic extret del Diari Ara |
En segon lloc, sent rigorosos, de les dades que presenten l'únic que es pot inferir és que les persones independentistes tenen una confiança molt baixa en l'exèrcit espanyol. Aquesta dada no ens sorprèn perquè l'exèrcit espanyol -des de temps del conde-duque de Olivares i fins al temps del ministre Morenés- s'ha utilitzat per atemorir, quan no assassinar, a qui dissenteix d'una determinada concepció de l'estat espanyol.
Amb tot això volem dir que mentre el Centre d'Estudis d'Opinió no inclogui a les seves enquestes periòdiques la pregunta “creieu que una Catalunya independent ha de tenir unes forces de defensa?”, l'únic que tenim són opinions subjectives, en un sentit i en un altre. Tot i que, com que des del SEM ens obstinem a pensar que Catalunya, malgrat tot, és un país normal, creiem que la resposta seria “sí” en com a mínim un 50%.
Lamentablement, a Catalunya la opinió publicada està segrestada per part d'un lobby “antimilitarista” fortament subvencionat, que ha convertit el pacifisme en el seu particular 'modus vivendi' (a tall d'exemple, l'Institut Català Internacional per la Pau és un ens que, amb un pressupost d’1,14 milions d'euros, aportat al 100% per la Generalitat, té 13 persones en nòmina[1]; el número de conflictes internacionals que ha previngut o ha resolt no es coneix). Ens sembla execrable que hi hagi qui, d'un objectiu noble i que compartim, com és la Pau, en tregui un profit personal. Sovint, a més, des dels rengles del lobby pacifista s'esgrimeix l'argument pervers que, si una Catalunya independent ha de tenir “exèrcit” (redueixen les diverses components d'unes forces armades a “exèrcit”) no volen la independència. Suposem que ja els està bé viure subjugats a l'estat espanyol i, a més, seguir tenint un “exèrcit”, l'espanyol (el qual, per cert, col·labora entusiàsticament a aquesta subjugació).
Pel respecte i estima que tenim pels autors del Pati Descobert ens dol el poc rigor d'aquest article en una qüestió tan delicada com és la defensa del nostre país i el fet que s'enfilin acríticament al carro de qui no vol que Catalunya sigui un Estat normal.
[1] Departament d’Economia; Pressupostos 2015 . ICIP: Ingressos i despeses , annex de personal .
