dijous, 28 d’abril de 2016

Veterans: de França a Catalunya passant per Estònia

El passat diumenge 24 d’abril, al Palau de la Música, representants dels governs de França i Catalunya homenatjaven els voluntaris catalans que van combatre a la Primera Guerra Mundial. Un homenatge doblement merescut, tant pel sacrifici d’aquells qui caigueren, com per l’escarni en forma de silenci que ha patit aquella gesta.

El conseller Romeva asseverà que "La guerra no ha estat, ni és, ni serà mai una eina vàlida per resoldre les diferències". Efectivament, però mentre al Món segueixi havent-hi qui ho consideri així, qui empri la violència de les armes per imposar les seves idees o per arrabassar la llibertat o la vida d’altres persones, hi haurà d’haver persones disposades a lluitar per aquelles qui no poden defensar-se; altrament conegudes com soldats. De ben segur que el conseller d’Exteriors no és tan càndid com per no tenir-ho present.

Soldats d'Estònia tornant de l'Afganistan (2013)
Font: Postimees Estonian News
Un dia abans celebràvem Sant Jordi, Patró d’Armes de Catalunya. Una data que des del 2014 coincideix amb el Dia dels Veterans d’Estònia. Per a qui ara no ho tingui present, Estònia té una població d’1,31 milions d’habitants (menys que la ciutat de Barcelona). Recuperà la seva independència el 1991, i disposa d’unes forces permanents de gairebé 3.200 efectius als quals cal afegir uns 2.500 reclutes anuals aproximadament. A més, es complementen amb les unitats de la Lliga de Defensa (Eesti Kaitseliit), unes forces totalment voluntàries dedicades a la defensa territorial, com tenen d’altres països com ara Dinamarca. Des de la recuperació de la independència, i les forces de defensa pròpies, Estònia ha participat en missions internacionals sota diversos “paraigües”: ONU, UE i OTAN. Segons l’Agència Europea de Defensa, aquesta república bàltica té una mitjana de 223 efectius desplegats internacionalment[1]. Una contribució que li ha valgut un reconeixement en forma de reciprocitat[2]. En llocs tan remots com Mali, el Líban o l’Afganistan, les Forces de Defensa d’Estònia han complert amb les seves obligacions. Nogensmenys, en 25 anys 2.800 militars estonis han participat en aquestes operacions, 70 dels quals n’han resultat greument ferits.[3] Conscients d’aquest preu pagat, des de fa dos anys s’ha instituït un dia d’homenatge als veterans, alhora que també es recapten fons per ajudar als qui han rebut ferides incapacitants.

Arribarà un dia, esperem, un cop recuperada la independència, que a Catalunya també homenatjarem aquelles persones que hagin servit a les nostres forces de defensa, talment com es fa en qualsevol país normal. L’homenatge del diumenge passat al Palau de la Música, malgrat que amb 100 anys de retard, ha estat una mostra, en un rumb encertat. Una mostra del contrari, de la mentalitat autonomista i mesella, que ha imperat i encara impera, la reflectí el propi Joan Sales quan rebé la Creu de Sant Jordi el 1982:

“Aquest vespre, al saló de Sant Jordi, em plantifica el president de la Generalitat aquella condecoració de la Creu de idem idem. Si me la plantifiquessin com a comandant d'infanteria de l'Exèrcit de Catalunya me'n sentiria molt cofoi, però ca; és per mèrits culturals. Tornem a allò que et deia dels miquelets i la cultura: que m'agraden més aquells. Però què li vols anar a dir al president de la Generalitat si, pobret, ja fa el que pot?” [4]

Ben aviat, el drama del comandant Sales, ésser un oficial sense exèrcit, serà quelcom del passat. Posem tots els nostres anhels en què Catalunya esdevindrà un país normal, que faci honor als compromisos internacionals que li pertoquin. Com en qualsevol país normal, hi haurà persones disposades a arriscar la vida pels seus conciutadans, a defensar aquells que no poden defensar-se (i als qui no volen defensar-se, també). I com a qualsevol país normal, se’ls agrairà i se’ls reconeixerà l’esforç i els sacrificis.

Notes:

[1] Veure: https://www.eda.europa.eu/info-hub/defence-data-portal/Estonia/year/2013#1



Webs i articles del relacionats

ANNAME AU! (associació de suport als veterans d'Estònia)

dilluns, 18 d’abril de 2016

Entrevista de la SEM a El Món

Compartim al bloc l'entrevista que el periodista Bernat Ferrer del diari digital El Món ens ha realitzat.


--

Quan Espanya fa els deures en Defensa… i Catalunya va dient que no els farà

L'antiga sectorial de Defensa de l'ANC assegura que la comunitat internacional reclamarà a l'Estat català una posició en matèria de seguretat exterior. "De fet, sabem que ja s'ha preguntat", asseguren

Un tinent de la Marina nord-americana s'exclamava en la seva tesi de la manca de consistència dels posicionaments independentistes en l'àmbit de la Defensa. Malgrat aquesta crítica, tímidament, tant Carles Puigdemont com Artur Mas han apuntat recentment que l'Estat català haurà d'articular una "estructura de seguretat, interna i internacional, pròpia d'un país". En aquest marc, l'antiga sectorial de Defensa de l'ANC, la Societat d'Estudis Militars (SEM), explica a El Món: "Els estats funcionen com a estats, i quan el procés d'independència vagi de veritat ens preguntaran què pensem fer en matèria de Defensa. De fet, sabem que ja s'ha preguntat què pensem fer amb la part del dèficit que ens toca, i què pensem fer en l'àmbit de la seguretat."

"Espanya aporta unes capacitats X a la seguretat internacional. El que no permetrà la comunitat internacional és que aquestes capacitats siguin menys en cas de divisió de l'Estat espanyol. Si ara, per exemple, s'aporta 5, el resultat del divorci hauria de ser 4 i 1. No permetran res que vagi per sota d'això. Si no ets capaç d'assegurar la teva sobirania, ets la porta d'entrada a França, i París no ho permetrà, i el conjunt d'Europa sempre seguirà preferint l'Estat espanyol que un forat negre." Qui s'expressa en aquests termes a El Món és un dels portaveus de la SEM, que prefereix restar en l'anonimat per por a les represàlies que tem que podria patir en l'àmbit laboral.


Els diversos documents que la SEM ha elaborat sobre la Defensa catalana, de fet, eren citats per l'oficial nord-americà com una de les poques mostres de documentació consistent sobre la matèria elaborades des de l'independentisme, per bé que des d'un àmbit "amateur". Així mateix, l'entitat assegura que ha estat contactada per representants d'organismes internacionals per conèixer les seves reflexions de primera mà.

"La Defensa és clau per al reconeixement internacional, és una qüestió de reciprocitat. Si vols jugar a la lliga dels grans, t'has de comportar com els grans. I fer els deures que fan tots, en la mesura de les teves possibilitats", assegura el portaveu delthink tank. "De fet, l'Estat espanyol fa els deures. Si nosaltres anem dient pel món que no estem disposats a fer-los, haurem de continuar sent espanyols. La resta del món dirà que li sap molt de greu la situació del català, però els soldats espanyols, més bé o més malament, compleixen. I la comunitat internacional sap que per aquest costat d'Europa no entrarà qui sigui, quan vulgui i com vulgui."

En cas d'independència, sosté, hi haurà quatre exigències nítides: "Que siguem responsables de la nostres fronteres, de les infraestructures crítiques, de l'espai aeri -que ara per ara arriba fins a Múrcia- i de la zona econòmica exclusiva -que arriba fins a Marsella." Amb aquestes ramificacions territorials, avisa, la voluntat d'encetar el debat sobre seguretat no és gratuït.

Sense dades d'opinió

La SEM veu "verd" el debat polític català sobre la matèria. "La classe política evita entrar en un debat que creu que li restarà vots, quan el cert és que no hi ha cap enquesta del CEO que digui quanta gent voldria unes forces armades catalanes. Quan es faci, llavors en podrem inferir alguna cosa. Mentrestant, tot el debat està ideològicament contaminat", sostenen. I avisen: "És molt irresponsable posposar aquest discurs, perquè et genera un efecte contrari a fora."

Malgrat aquesta crítica, CDC està preguntant a la seva militància què opina del futurible exèrcit català, i a MES també hi ha qui comença a reflexionar sobre la matèria. En aquest context, el portaveu del think tankavisa la militància convergent: "Si diem que complirem els tractats, el de la UE reclama ser solidaris en defensa. I l'opció que diu d'un exèrcit europeu…, el cert és que ni hi és, ni se l'espera. No pots formar part d'una entel·lèquia!" I ironitza: "Quan siguem independents, anirem a París i els direm que hem de fer l'exèrcit europeu, i es trauran la boina i diran que clar, que mai no hi havien pensat, que els catalans sóm collonuts i que gràcies per ensenyar-los el camí!"

"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.

...i "subcontractar" la Defensa?

En certs ambients de l'independentisme, com es podria inferir de l'enquesta de CDC, hi sura la idea de "subcontractar" la Defensa del futurible Estat català. "Això és immoral!", s'exclamen des de la SEM. "Resulta que els pacifistes estan proposant donar suport al mercenarisme, cosa que en tots els tractats internacionals es declara com a il·legal. Resulta que Blackwater és el pitjor que hi ha, diuen, però nosaltres posarem la nostra defensa en mans d'aquesta colla de mercenaris. Perquè, al final, la qüestió és aquesta: si lluites per diners, si qui tens al davant te'n dóna més, canvies de bàndol", exposa.

I si, en comptes d'encarregar la seguretat exterior a una empresa, s'encarrega a un altre país? "Molt bé. I els morts que els posi França?", respon taxatiu. "Hem de començar a funcionar com un estat", conclou.

L'entitat també es posiciona clarament en contra de la possibilitat de militaritzar els Mossos, com suggereix el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). "No pots agafar una gent que ha entrat en un cos amb unes condicions i passar-lo automàticament a unes altres condicions, és irresponsable", avisen. I formulen el següent cas hipotètic: "Si segresten un avió a Líbia i es dirigeix a Barcelona, com el faràs baixar? Amb l'helicòpter dels Mossos? És més, l'agent dels Mossos voldrà pujar a l'helicòpter? Perquè no és la seva feina..."

El precedent de Lituània

És evident que articular cap tipus de política de Defensa en l'actual marc autonòmic és plenament inconstitucional. Per tant, la SEM és conscient que la República catalana naixerà coixa en aquest àmbit. "Des de Catalunya no podrem aportar des del primer minut aquestes capacitats", asseveren. "I això des de fora ho saben, i ningú no ho exigirà des del minut zero", vaticinen.

I, com a exemple, posa el cas de Lituània: "La diferència de no tenir conselleria -o ministeri- de Defensa a tenir-ne, la diferència és un DOGC. I a partir d'aquí es pot comissionar algú com a oficial, és una potestat governativa. Si en un DOGC es diu que a partir de demà hi ha un ministeri de Defensa i que es creen les Forces de Defensa de Catalunya, i a l'annex de nomenaments es designen tal i tal, aquests poden anar-se'n un any a l'acadèmia militar de Sandhurst, per exemple. I tindran la mateixa formació que tindrà un oficial júnior de l'exèrcit britànic. A Lituània ho van fer així, amb els americans. I allò era un campi qui pugui. I ara són modèlics."

I si la britànica Sandhurst no es vol posar en aquest conflicte, el Col·legi de Defensa Bàltic, o l'Acadèmia Naval de Dinamarca també podrien acollir aquests proto-militars catalans. "Si hi ha voluntat, això es pot fer.", rebla. "Tot plegat va de reciprocitat: ens reconeixeran si assegurem que complirem els nostres deures. I hem de dir que ho farem, però no pas sols. Perquè no en sabem. I si volen que complim els deures, ens han de formar. Al final, tot anirà així", exposa. "El problema és dir el que diem ara, que no farem els deures, que passarem de tot", insisteixen.

L'impacte econòmic 

Creat l'Estat català, i creat l'exèrcit català… quines partides econòmiques s'hi haurien de dedicar? "A veure, de Defensa ja en paguem. No és una partida que ara, com a ciutadans de la Catalunya autonòmica, ens estiguem estalviant. Part dels nostres impostos ja van a temes de Defensa, entre 1.600 i 2.400 milions d'euros anuals, depenent de com es calculi", s'exclamen des de la SEM. Per tant, en el nou marc polític, exposen, aquesta partida no seria pas de nova creació.

A més, asseguren que actualment Catalunya pateix un greuge notable en l'àmbit militar: "El retorn és pràcticament zero: la indústria d'aviació militar catalana de la República va ser saquejada, i es va traslladar a Andalusia o Castella. S'ha exclòs Catalunya del complex industrial militar, per posar-lo a llocs on hi havia tradició industrial nul·la. Per què al Ferrol o a Cadis hi ha drassanes, i en canvi no n'hi ha a Tarragona o Barcelona? No és per casualitat. Per què es fan tancs a Santa Bárbara, a Andalusia, i no pas a Martorell? A la Pirelli de Vilanova s'hi havien fet components per a tancs."

JAS-39 Grippen, produït per Saab. Font: Saab
I, mirant nord enllà, recalca que la sueca Saab, "que de tant en tant fa cotxes", eminentment és una empresa dedicada a sistemes de Defensa. "Des de fa 70 anys que fan avions. I ara també fan submarins. Es calcula que el 80% de la facturació de Saab és de defensa, i dóna feina a 16.000 persones. I hi afegeix: "I a Nourega hi fan míssils, i els EUA estan a punt d'adquirir-los-els." "També pot evitar la fugida de cervells, si entens que la I+D en aquest camp és clau", hi afegeix.

De la mateixa manera que parlar de Defensa és tema tabú entre l'independentisme, la SEM considera que també és un factor que pot intranquil·litzar part de la ciutadania actualment dubtosa. "No parlar de com es garantirà la seguretat, o de l'impacte econòmic associat, també pot fer que molta gent no acabi de fer el pas cap a l'independentisme", valoren.

--

dimecres, 13 d’abril de 2016

El Món ens mira, i no li agrada el que veu

S'ha repetit més d'un cop que amb tenir raó no n'hi ha prou, que les relacions internacionals no funcionen per fílies o fòbies, etc... Però allò que és evident arreu, sembla que a part de l'independentisme català li costa d'entendre. No ens hi allargarem, sinó que adjuntem un document a tall d'exemple.

Intitulat "Regionalism and Secession", fou  publicat l'any passat a la  US Naval Postgraduate School. Es tracta de la tesi del tinent Joseph F. Leavitt (US Navy), on s'analitzen els casos de Baviera i Catalunya. Òbviament, s'hi analitza l'aspecte de la defensa. Us recomanem doncs que aneu directament al capítol V "SECURITY IMPLICATIONS OF SECESSION" (pp.75-89). Entre d'altres coses es critica la manca de claredat de la Generalitat (efectivament, del document del CATN), com també que les propostes de defensa que s'hagin publicat fins ara vinguin d'associacions (com nosaltres) o individus sense vinculació a les institucions. Des del primer moment des de la SEM hem reconegut les nostres limitacions, així com el fet lamentable que a Catalunya no s'imparteixin cap mena d'estudis sobre temes de defensa o d'anàlisi estratègica. Però la situació és la que és, i la política de l'estruç no ha salvat mai ningú.

El discurs que donem al Món, que no pensem "fer els deures" en matèria de defensa és irresponsable i contraproduent, si esperem que, a l'hora que declarem la independència, els Estats importants ens reconeguin.