Qualsevol tipus de política, per ser creïble, ha d’anar acompanyada de la corresponent proposta pressupostària. És també el cas de la política de defensa que, com ja vam demostrar amb el darrer document, no va pas en detriment de les polítiques de benestar. Aquest tòpic, emprat fins l’avorriment pel lobby pacifista, només es cert quan hi ha una mala gestió dels pressupostos de defensa. Com sabem, països com Noruega o Dinamarca, tenen pressupostos de defensa molt més elevats que els de l’Estat espanyol i gaudeixen d’un estat del benestar envejable. En conseqüència, com en qualsevol àrea on s’inverteixi diner públic, cal vetllar per una gestió racional en la planificació i eficaç en l’execució.
