Des de la Societat d’Estudis Militars tenim molt clara la nostra funció d’anàlisi, i divulgació d’afers relacionats amb la política de Defensa d’una futurible Catalunya independent i hem evitat sempre immiscir-nos en qüestions que no ens són pròpies i encara menys, tot parlant ex cathedra, pontificar sobre aquests temes. Malgrat això, la notícia publicada recentment sobre la creació d’una unitat antiterrorista en el si dels Mossos d’Esquadra en obliga a fer certes reflexions al respecte.
En primer lloc, pel que es desprèn de la notícia, aquesta suposada unitat d’informació antiterrorista, assumirà una part de les tasques que, al capdavall, hores d’ara ja duu a terme la Divisió d’Informació pel que fa al terrorisme gihadista, amb la mancança que tota la informació de les agències internacionals arriba filtrada i racionada per l’estat espanyol. Evidentment, no menystenim l’amenaça que representa l’islamisme, tanmateix dubtem de la conveniència de fraccionar una unitat que ja assumeix aquesta tasca, tot restant-li atribucions, per crear-ne una de nova. En qualsevol cas caldria dotar a la Divisió d’Informació de tots els recursos necessaris per dur-la a terme en unes condicions millors que ara i preparar –això sí– la seva incorporació als organismes internacionals de coordinació. Malauradament, temem que serà una simple maniobra electoral, sense costos ni riscos, de cara a poder afirmar que s’estan creant “estructures d’Estat”, tot utilitzant barroerament el cos de Mossos d’Esquadra.
No obstant això, l’estructura d’Estat que sí que serà vital en el “pla de desconnexió” i que a més és la preferida (sic) del president Mas són els serveis d’intel·ligència. I ens atreviríem a afegir de contraespionatge. En el seu sentit més ampli. Si ens atrevim a endinsar-nos en aquest terreny pantanós és perquè, arribats a aquesta qüestió, la traça que separa el que és civil del que és militar es difumina, fins a arribar a ser indistingible l’un de l’altre[1]. I aquí és on volem anar a parar al quid de la qüestió, l’amenaça que tothom té al cap (o això voldríem pensar) però que ningú s’atreveix a fer patent: el terrorisme unionista o irredemptista espanyolista.
Com ja hem publicat en d’altres ocasions, no preveiem un escenari de guerra oberta, en cas que finalment es declari la independència de Catalunya, encara que sigui de manera unilateral. El que sí que podem preveure és una oposició “a la russa”, amb grups integrats per “catalanoespanyols” patrocinats, armats i entrenats en major o menor mesura per l’estat espanyol o per les seves “clavegueres”. Una mena d’insurgència urbana que, mitjançant actes de terrorisme, intenti sabotejar el procés de creació del nou Estat, desestabilitzar-lo políticament i desacreditar-lo internacionalment. Potser sense cap altre objectiu concret, potser amb l’esperança de justificar una intervenció espanyola.
Enfront d’aquesta amenaça terrorista sí que cal començar a treballar, si realment es pretén endegar un “pla de desconnexió”, esperem que amb la serietat i la discreció necessàries perquè no acabi apareixent als mitjans de comunicació. Lamentablement, precisament per la seva naturalesa encoberta, de la qual no se’n pot fer una utilització electoral, dubtem que s’hi estigui treballant. Esperem equivocar-nos, tant en això, com en l’anàlisi de l’amenaça assenyalada ut supra. Com tot el que fa referència a la Defensa, cal preveure-ho tot amb l’esperança de no haver-ho de fer servir mai.
