El propassat 31 d’octubre es va celebrar a Barcelona la 4a Conferència internacional “Building a New State”, organitzada per Sobirania i Justícia, a la qual vam ser convidats. En fem una valoració positiva, ja que abordar la defensa desacomplexadament és quelcom vital per la Catalunya independent. Anem però, per parts.
El procés participatiu del 9N, les eleccions pleibiscitàries i fins i tot la declaració unilateral d’independència són eines que poden resultar en fracàs si no obtenim el reconeixement internacional. No és la nostra intenció desmoralitzar a ningú, ans al contrari —la mobilització popular ha de continuar— però cal ser molt conscients de com funcionen les relacions internacionals. És per això que hem d’abordar definitivament com serà la defensa de la Catalunya independent, aspecte imprescindible per obtenir el reconeixement.
Perquè?
Els estats no tenen amics sinó interessos. S’ha dit moltes vegades i ho repetirem tantes com calgui. A la resta del Món, més enllà de les fílies i fòbies que generi el nostre cas, el que li interessa de debò és quina serà la nostra contribució. Serem un Estat fallit? Serem un santuari d’organitzacions criminals i terroristes? Serem un flanc dèbil per Europa i l’OTAN? Si un grup com ISIS es consolida a la riba sud de la Mediterrània, com hi respondrà Catalunya? Aquesta mena de preguntes són les que se’ns faran quan demanem ser reconeguts. No respondre-les no és una opció. I si les nostres respostes van en l’habitual línia mesella que ha imperat en l’opinió publicada a Catalunya, de ben segur, optaran per no moure un dit per nosaltres. I no tingeu cap dubte que l’Estat espanyol presentarà les nostres mancances en aquest camp com un risc per la comunitat internacional.
Com?
Assumit això, anem als mitjans per bastir una política de defensa seriosa i homologable a la resta de democràcies occidentals. Una política que digui al Món que pot comptar amb nosaltres com a un aliat madur i responsable. En primer lloc, cal que aquesta matèria sigui posada al frontispici de les prioritats de la Generalitat de Catalunya. Per més que des d’entitats i particulars s’hagi tractat, cal que sigui assumit institucionalment. Seguidament, cal que el President, Govern i Parlament, optin per especialistes de debò en la matèria. Encarregar-lo a pretesos experts —subvencionats— en la “cultura de la pau” és irresponsable i lesiona la nostra imatge de serietat a nivell internacional. La pau és un objectiu lloable, que compartim, però el diàleg intercultural val de poc quan tens el ganivet del gihadisme al coll, per posar un exemple.
Quan?
Ara mateix. No podem esperar més, doncs ja estem arribant a les etapes finals del procés d’independència. Aquelles en les que, ras i curt, ens ho juguem tot.
Com hem dit, la nostra intenció no és desmoralitzar, som partíceps d’aquesta il·lusió col·lectiva en la recuperació de la sobirania de Catalunya. Però cal que puguem respondre a les amenaces existents al món real de forma seriosa i homologable a com ho fan, Dinamarca, Holanda o Àustria, per exemple. No partim de zero, ja que per petit que sigui, ja hi ha un pòsit documental sobre defensa al qual humilment, nosaltres hem contribuït. Ara és l’hora!
Societat d’Estudis Militars
