tag:blogger.com,1999:blog-20556191220928779222024-03-05T21:04:08.952-08:00SOCIETAT D'ESTUDIS MILITARSSocietat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comBlogger48125tag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-64316268276241923232017-07-25T09:04:00.000-07:002017-07-25T09:15:33.111-07:00NOVA WEB DE LA SEM <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-P345a74yKQ0KU-_vKBHx8HeAjINEYu6XFVjdPmcOjYcq8AAg9YCrhN5Clh7mo5AGdjRPs68asOy4XGdMAEl1Ia67SmzQW4eTpqRwCyie4SMTy-RKT4nG1V8xryEfJdmcSvki1DCUo_k/s1600/logosem_blanc.1pub.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1600" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-P345a74yKQ0KU-_vKBHx8HeAjINEYu6XFVjdPmcOjYcq8AAg9YCrhN5Clh7mo5AGdjRPs68asOy4XGdMAEl1Ia67SmzQW4eTpqRwCyie4SMTy-RKT4nG1V8xryEfJdmcSvki1DCUo_k/s200/logosem_blanc.1pub.jpg" width="200" /></a><span style="font-size: large;">A partir d'ara, podreu seguir-nos al nou lloc web de la SEM: </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.estudismilitars.cat/">http://www.estudismilitars.cat </a></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Tots els continguts publicats en aquest bloc també hi han estat trasferits.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Follow us at the new SEM website:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.estudismilitars.cat/">http://www.estudismilitars.cat </a></span><br />
<div>
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-size: large;">All the published contents at this have been transfered there as well.</span></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;"><br /></span>Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-83488004513405068702017-03-15T03:25:00.001-07:002017-03-15T03:30:46.005-07:00Més que una presentació<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeAG8aWO3ip2_cMepyP60ny9x9JKR25y3i1GjXA_C_QG0KIW4lDUI1X36lL_kC0h1ksygmWJ-3w5lgO7VQ8WmIlQBHg84ivK-4tYPifHR16gTEw5Ku3M19OTeeGzKsTpyh5gf8ScPxQSg/s1600/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+011+%2528640x423%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeAG8aWO3ip2_cMepyP60ny9x9JKR25y3i1GjXA_C_QG0KIW4lDUI1X36lL_kC0h1ksygmWJ-3w5lgO7VQ8WmIlQBHg84ivK-4tYPifHR16gTEw5Ku3M19OTeeGzKsTpyh5gf8ScPxQSg/s200/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+011+%2528640x423%2529.jpg" width="200" /></a><span style="font-family: "arial"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Abans d'ahir, dilluns 13 de març del 2017, a la llibreria </span><span style="font-family: "arial"; font-size: 11pt; font-style: italic; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Documenta</span><span style="font-family: "arial"; font-size: 11pt; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"> de Barcelona, vam poder gaudir d’un acte de normalitat nacional. Com sabeu, es va presentar públicament el llibre “<b>Política de Defensa i Estat propi</b>” (Editorial Base). No es tractava només però, de la presentació de l’obra, sinó d'una presa de pols a la nostra societat, la qual creiem que és plenament adulta per abordar qualsevol àmbit del complex prisma que comporta esdevenir un Estat.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh64u7Dp2wzJaC5QV3M0wZAHJpVIisY2h4WR6xw3mIZ6zcAfdJi-vzkGxGV5fEtR13OTiGV4jiWByV3cbq_a-n9O2oCNfdzrMVwcQ5AnyxvR4rm6GzZshagctxGRBwl0pZZT7TAKjGp2oc/s1600/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+016+%2528640x417%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh64u7Dp2wzJaC5QV3M0wZAHJpVIisY2h4WR6xw3mIZ6zcAfdJi-vzkGxGV5fEtR13OTiGV4jiWByV3cbq_a-n9O2oCNfdzrMVwcQ5AnyxvR4rm6GzZshagctxGRBwl0pZZT7TAKjGp2oc/s200/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+016+%2528640x417%2529.jpg" width="200" /></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Presentat pel periodista Pere Cardús, l’acte comptà amb la presència de dos dels autors d’en llibre: David Bajona i Marc Gafarot. No pretenem en aquest breu apunt fer-vos-en un resum, però si que cal remarcar-ne alguns comentaris. En primer lloc, que el llibre no és pas cap proposta tancada (de fet, en són vàries), i que en darrer terme serà la societat catalana i els seus agents institucionals els qui hauran de decidir de quina política de defensa es doten – asseverà en David Bajona. En Marc Gafarot assenyalà que recuperar la independència no consisteix en fer una mica més que en l’autonomisme, ans al contrari, es tracta de fer un salt qualitatiu important. Obrar altrament comprometria seriosament la nostra credibilitat.</span></div>
<b style="font-weight: normal;"><br /></b>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuP0gOSNJpQgg8JiaQ2IRN_Tb3ADXAqzmFnv49_nzX_7zPBNI-3nlpgNQ-VzycHmc0DXbXXSwH5gsdUif0LFN8waNliq3iUmHWIjxQYkVo2KL1MhIWt95vyafF42r_XPoR4St91spnoxM/s1600/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+065+%2528640x417%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="130" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuP0gOSNJpQgg8JiaQ2IRN_Tb3ADXAqzmFnv49_nzX_7zPBNI-3nlpgNQ-VzycHmc0DXbXXSwH5gsdUif0LFN8waNliq3iUmHWIjxQYkVo2KL1MhIWt95vyafF42r_XPoR4St91spnoxM/s200/PDC+SEGURETAT+LLIBRE+17+065+%2528640x417%2529.jpg" width="200" /></a><span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Concloses les intervencions, s’establí un torn de paraules en el qual es veié una pluralitat d’opinions respecte a la política de defensa a assumir. Alguna piulada posterior ha constatat la presència de gent del PDEcat, ERC, CUP, així com persones a títol individual. Ara bé, un element va quedar manifest: tothom coincidia en que recuperar la independència comporta assumir una política de defensa. Certament, quelcom que pot semblar obvi, però en un país on l’autonomisme ha retallat ments i ànimes, la normalitat és un motiu d’alegria.</span></div>
<br />
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 11pt; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">Properament anirem confirmant que presentacions arreu del Principat, de les quals us n’informarem puntualment.</span></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-72388927510629485752017-02-28T02:19:00.001-08:002017-02-28T02:19:45.919-08:00Debat sobre Política de Defensa al 3 24<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb-uJi-r84D2mxcnvWcUqbbmy1W4seOUxF6w1yng8ZYd4CdcoJn2gogTTczqZXUIgcKDrVm5rIhhESNU9jRv_TivU-xrlY0tB1V_ZSzYWNisgQpyHWnYtgrNoE_gdo8t_6F7X8Cw3e74w/s1600/C5tWKu_XEAA9UBv.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjb-uJi-r84D2mxcnvWcUqbbmy1W4seOUxF6w1yng8ZYd4CdcoJn2gogTTczqZXUIgcKDrVm5rIhhESNU9jRv_TivU-xrlY0tB1V_ZSzYWNisgQpyHWnYtgrNoE_gdo8t_6F7X8Cw3e74w/s320/C5tWKu_XEAA9UBv.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Compartim el vídeo del programa <i>Més 324</i> de Televisió de
Catalunya, on podreu trobar les intervencions de dos dels autors del llibre “Política
de Defensa i Estat propi” (Editorial Base), David Bajona i Marc Gafarot. Al programa també s’hi
van convidar a Jordi Armadans (Fundipau) i Xavier Masllorens (ICIP). Us animem
a veure’l i treure’n les vostres pròpies conclusions, així com fer-ne difusió.</div>
<o:p></o:p><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<a href="http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/caldria-tenir-un-exercit-en-una-hipotetica-catalunya-independent/video/5653227/">Cliqueu aquí per veure’l.</a><o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-15727744304086968622017-02-20T10:56:00.000-08:002017-02-20T12:13:30.740-08:00POLÍTICA DE DEFENSA I ESTAT PROPI<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8FWKBmY_EhRhzxbYa_7zmdjpnK3MwJWEWYw9JnFvJyHJadbAmZt1WEN9nENq__LV87bxE7Ho5pVqhB9cfi-7lPJS3FXrViIB5Tdgmwscvj5uYFvzQqaIwAZD_2UfFornw5tEK2d2QOD8/s1600/PORTADA-PDEP.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8FWKBmY_EhRhzxbYa_7zmdjpnK3MwJWEWYw9JnFvJyHJadbAmZt1WEN9nENq__LV87bxE7Ho5pVqhB9cfi-7lPJS3FXrViIB5Tdgmwscvj5uYFvzQqaIwAZD_2UfFornw5tEK2d2QOD8/s320/PORTADA-PDEP.jpg" width="214" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ens complau anunciar-vos que ja podeu trobar a les llibreries l'obra “Política de Defensa i Estat Propi”(Editorial Base). Es tracta d'una obra que analitza aquest camp en des dels diversos angles que la composen. No cal que diguem que aquesta és una política impossible de negligir per qualsevol Estat, i davant l'eventualitat de que Catalunya recuperi el seu, cal que s'abordi amb seriositat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com sabeu, des de la SEM portem anys treballant-hi i, com no podia ser d'altra manera, membres del nostre equip hi han col·laborat. Es tracta d'una obra que, sense deixar de ser abastable per tots els lectors, no està mancada de rigor.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ben aviat us informarem de les presentacions que es portaran a terme. Mentrestant, us animem a llegir-lo i us transmetem la nostra joia per aquesta nova fita cap a la normalitat de la nostra nació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
+ <a href="http://www.editorialbase.cat/llibres/429">Informació sobre el llibre</a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-22396119723414858562016-08-09T01:40:00.000-07:002016-08-10T04:25:50.426-07:00El sector de defensa i trets al peu<div dir="ltr">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVYxT8m-UZmqiqrg5GUKkHaWtSqDrMpwtSI7PtdrWRel4UBhm0KIH5pcTVaVNpn-r-KjXE6X2ggSGlUbB1jkswwh_EycVK3gAcNLUbLcNsO95qApqj0lZNmA__PAcbpZGPMSeBE1JXk74/s1600/1445592784369.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVYxT8m-UZmqiqrg5GUKkHaWtSqDrMpwtSI7PtdrWRel4UBhm0KIH5pcTVaVNpn-r-KjXE6X2ggSGlUbB1jkswwh_EycVK3gAcNLUbLcNsO95qApqj0lZNmA__PAcbpZGPMSeBE1JXk74/s320/1445592784369.jpg" width="320" /></a></div>
Aquesta setmana mitjançant el diari “<a href="http://www.lamanyana.cat/detall-noticies-curtes/article/lempresa-catalana-que-vol-posar-en-orbita-nanosatellits-sallunya-de-laeroport-de-lleida-alguaire/">La Mañana</a>” hem conegut els problemes de l'empresa catalana <i>Celestia Aerospace</i>, a causa de les restriccions imposades per la Generalitat. Aquestes es fonamenten en la moció aprovada el passat juliol pel Parlament, sobre una Catalunya "desmilitaritzada". És el propòsit d'aquest article exposar la inconsistència de prescindir del sector de defensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com dèiem, en la sessió del passat 14 de juliol, el Parlament de Catalunya <a href="http://www.parlament.cat/getdocie/11003387">aprovà una moció</a> on, entre d'altres coses es demanava:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
"No concedir ajuts i no promoure activitats per part de l’Administració a la indústria militar a Catalunya, inclòs el suport a la recerca i el desenvolupament que siguin explícitament orientats al creixement de la indústria militar i armamentista."</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Segons diuen els representants de <i>Celestia Aerospace</i>, aquestes restriccions espanten els possibles inversors. Però què produeix concretament aquesta empresa? Doncs satèl·lits de dimensions reduïdes a la mínima expressió: de la mida d'un cub <i>Rubik </i>aproximadament. Hom podria objectar que en una economia de lliure mercat atorgar ajudes distorsiona la lliure competència, però això seria ometre un element consubstancial del sector de defensa: aquest sempre està regulat pels estats, guiats a l’ensems pel seu interès nacional. És lògic doncs, que si els possibles inversors interessats en el projecte de nanosatèl·lits d’aquesta empresa veuen que no té el recolzament del seu propi govern, tinguin les seves reserves.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si ens abstraiem d’aquest cas concret i plantegem una perspectiva general, ens trobem amb diverses derivades nocives pels interessos catalans. En primer lloc hi ha l’element<b> científic</b>. En un món globalitzat on les multinacionals cada cop tenen més pes en decidir el que s’investiga i el que no, el sector de defensa, per la seva pròpia naturalesa, és dels pocs on encara es pot exercir la sobirania nacional. Renunciar-hi alegrement implica uns costos d’oportunitat difícilment assumibles en una economia excessivament terciaritzada com la nostra. Aquí és on entra el segon element, <b>l’economia i el mercat laboral</b>. No desgranarem ara la sagnia de professionals altament qualificats que ha patit Catalunya amb la darrera crisi. Els limitarem a recordar que la diàspora catalana ronda les 200.000 ànimes. Si l’únic que se’ls pot oferir a aquestes persones són feines d’hostaleria i turisme, faran bé de quedar-se en els països on sí que poden realitzar-se professionalment. Algú podrà aguantar-los la mirada tot dient-los que per una suposada superioritat moral catalana, que ens impedeix tenir indústria de defensa, mai podran tornar a casa? Seguim. El darrer punt, que enllaça directament amb les aspiracions de recuperació de la sobirania, és el de <b>l’àmbit estratègic</b>. Com hem repetit <i>ad nauseam</i>, el nostre reconeixement es basarà en la reciprocitat. Però fins i tot assolida la independència, si Catalunya no desenvolupa un sector de defensa, serem dependents en aquest camp. És ben cert que hi ha pocs estats que puguin desenvolupar i produir tot l’espectre de hardware militar, però aquí és on entra el concepte de “defence offset”. Si bé no té una traducció directa al català, aquest fa referència a l’intercanvi de tecnologia militar entre estats que, alhora, fonamenta les aliances estratègiques.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En conclusió, l’independentisme català acaba de disparar-se un altre tret al peu (i en van...?). No obstant, <b>té solució</b>. En primer lloc, cal anul·lar el més aviat possible la moció esmentada. Aquesta ens situa en un pla de debilitat tant en els escenaris previs com posteriors a la independència per les raons que ja hem esmentat. Cal començar a pensar i actuar com un Estat, tot arraconant d’una vegada actituds infantils i cessions de “parròquia contenta”. La política de l’estruç, no ha salvat mai ningú.</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-81617014953737500842016-08-03T09:00:00.003-07:002016-08-03T09:00:41.733-07:00Ara pau per a les armes<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkD1QJLnbUcm5r3TzJafqIKnOx7imjoKv5-lfTYvkME4lrE6PWvyX9B2wxxWV_eoSTfl0F28aA1OQTrUkVdXMnwk0p_KYhKEC7zef_VL0-YJOMGnEkkr0_0YybQ2svVeBZDpTv68zqmJY/s1600/armes-civils-portada-daquest-dilluns_1624047649_33104017_1500x2018.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkD1QJLnbUcm5r3TzJafqIKnOx7imjoKv5-lfTYvkME4lrE6PWvyX9B2wxxWV_eoSTfl0F28aA1OQTrUkVdXMnwk0p_KYhKEC7zef_VL0-YJOMGnEkkr0_0YybQ2svVeBZDpTv68zqmJY/s320/armes-civils-portada-daquest-dilluns_1624047649_33104017_1500x2018.jpg" width="237" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de l'Ara 1 d'agost. Font: <a href="http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/armes-civils-portada-daquest-dilluns_0_1623437825.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara">Ara.cat</a></td></tr>
</tbody></table>
<div dir="ltr" style="line-height: 1.38; margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; line-height: 1.38; white-space: pre-wrap;">El mes d’agost començava dominat per les informacions amb el Tribunal Constitucional com a protagonista, les purgues d’Erdogan i les vicissituds de la investidura espanyola. Els mitjans però, a voltes insereixen el que en l’argot dels comunicadors es coneix com a “temes propis”. És a dir, destaquen informacions que s’allunyen de l’agenda mediàtica general. En alguns casos es tracta d’exclusives, filtracions o el resultat d’investigacions periodístiques. En d’altres el seu interès és difícil de determinar.</span></div>
<div dir="ltr" style="margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; line-height: 20.24px; white-space: pre-wrap;"><br /></span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: 14.6667px; line-height: 1.38;">Aquest darrer cas sembla ser el del diari Ara, que a l’exemplar de dilluns 1 d’agost mostrava a mitja portada un gran titular: “250.000 armes de foc en mans de civils”, que apuntava a la pàgina interior (sencera) titulada “En mans de qui estan les armes?”. A més editorialitzava sobre el mateix tema: “Armes en mans de civils i cultura de pau”.</span></span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">
</span>
<div dir="ltr" style="margin-bottom: 0pt; margin-top: 0pt;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: 14.6667px; line-height: 1.38;">La notícia ens informava de l’existència de caçadors i tiradors olímpics barrejats entre el corpus social català, que les proves mèdiques requerides per accedir al permís d’armes són iguals que per obtenir el carnet de conduir i, atenció, que els delictes amb arma de foc han “caigut a la meitat des dels 579 delictes comptabilitzats el 2012”. La informació no explica quants d’aquests delictes són comesos amb armes il·legals, per delinqüents òbviament sense llicència, i quants amb armes legals per algú amb llicència. Si hem d’especular, és força probable que la quantitat de delinqüents amb llicència i la comissió de delictes amb armes legals tendeixi a zero.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: 14.6667px; line-height: 1.38;">Lògicament, cal assumir que per destacar d’aquesta forma la informació, aquesta suposa alguna novetat. És a dir, el lector devia quedar impactat per l’existència de caçadors, de certificats mèdics exprés i/o la disminució dels delictes amb armes de foc. Òbviament no.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: 14.6667px; line-height: 1.38;">L’editorial del diari ens n’aclareix els motius. Cal, diu l’editorialista, “contrarestar la cultura de la violència i l’autodefensa amb la cultura de pau”. Per si no és prou clar, la notícia cita “experts en cultura de la pau” que “advoquen per reduir a la mínima expressió la presència d’armes a la societat catalana”, ja que “transmeten inseguretat a la resta de la població”. Una afirmació realment contundent, realitzada sense aportar cap dada que la justifiqui. Per cert a cap de les enquestes d’opinió publicades a Catalunya, on es pregunta pels problemes del país, les armes legals i els seus propietaris hi surten.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: 14.6667px; line-height: 1.38;">I per què la SEM s’hi fixa i en fa anàlisi de tot plegat? Què té a veure amb l’esforç legítim d’un mitjà de comunicació per difondre la seva línia editorial? Doncs per evidenciar com es promociona i legitima el lobby pacifista des dels mitjans de comunicació i la complicitat amb determinats mitjans i estaments periodístics.</span></span></div>
<span style="background-color: transparent; color: black; font-family: "arial"; font-size: 14.6667px; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: 400; line-height: 1.38; text-decoration: none; vertical-align: baseline; white-space: pre-wrap;">
</span>Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-56881876539732472862016-06-14T08:58:00.002-07:002017-01-16T08:47:40.615-08:00Els primers deures<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnF8z5b-FwXBmcRv09oCek3q4d_6bwPnGirl0R5bOPykWFkP9kd3sgS463oWUicylOpohkYgrHb2rgXwDSU9MFVenUxYgupR2N8vGIyYpsKEz5scJvoKj5Pf4B25Fdae22Teq5Qlk6DhE/s1600/img_6137.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhnF8z5b-FwXBmcRv09oCek3q4d_6bwPnGirl0R5bOPykWFkP9kd3sgS463oWUicylOpohkYgrHb2rgXwDSU9MFVenUxYgupR2N8vGIyYpsKEz5scJvoKj5Pf4B25Fdae22Teq5Qlk6DhE/s320/img_6137.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Soldats lituans a Ghor (Afganistan)<br />
Font: <a href="http://www.kam.lt/en/photo_gallery_1176/international_missions_217/air_patrol_in_ghor_province_do_lainah_district._by_1st_lt_tomas_pakalniskis.html">Ministeri de Defensa de Lituània</a> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
A mesura que el Principat avança cap a la recuperació de la sobirania, es van plantejant preguntes respecte el que implica ser un Estat. Ja hem subratllat més d’un cop la importància de la <b>reciprocitat </b>vers la comunitat internacional per tal d’obtenir-ne el <b>reconeixement</b>. Ens proposem amb aquest article aprofundir-hi. El concepte de responsabilitat sobre fronteres, espai aeri i aigües territorials ja no és quelcom que resulti estrany en el debat independentista. Ara bé, no podem caure en la complaença i creure que amb la responsabilitat vers nosaltres mateixos n’hi haurà prou. Tant per la nostra posició geoestratègica com pels deures subsidiaris com a Estat successor, <b>se’ns exigirà participar en missions internacionals</b>. Senzillament, no ens en podrem desentendre.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Vegem-ne doncs un breu exemple introductori. Lituània proclamà la seva independència l’11 de març de 1990, tot marxant-ne les darreres tropes soviètiques l’agost del 1993. Ara bé, durant aquest període transitori el Govern de Vilnius no restà impassible en l’àmbit de la defensa ni defugí els compromisos internacionals. Malgrat que les forces de defensa de Lituània no estaven plenament entrenades ni organitzades, ja el 1994 participaven a la missió UNPROFOR a l’antiga Iugoslàvia[1]. D’aleshores ençà ha participat en operacions internacionals ja sigui sota la UE o l’OTAN[2], incloent-hi l’Afganistan. Lituània, un república bàltica amb menys de 3 milions d’habitants, compleix, i n’obté crèdit polític en l’arena internacional. Passem ara a Catalunya. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com hem dit no ens podem desentendre dels compromisos internacionals que se’ns exigiran. Ens hi juguem el reconeixement. Els descriurem breument aquí tot basant-nos en dos criteris complementaris: <b>marc estratègic i subsidiarietat de tractats</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Una de les coses més bàsiques a fer quan es realitza una anàlisi estratègica és observar els mapes. Us proposem doncs un exercici ben senzill: agafeu un compàs i traceu un semicercle cap al sud, de 2.000 km de radi, amb el centre sobre Catalunya[3]. Si comencem per l’est ens trobem amb <b>Líbia</b>, un país que es pot qualificar de moltes maneres però no pas com a estable. Després de la caiguda de Gaddafi la lluita entre faccions ha estat una constant. Per si això fos poc, el descontrol dels arsenals del règim[4] propicià que diversos actors no estatals se’n apropiessin, amb l’esclat del conflicte a Mali com una de les derivades. Però no anem tant lluny encara. Actualment les diverses faccions líbies han congelat les seves diferències per l’emergència d’un nou actor: <b>Estat Islàmic</b>. Tot fa preveure que amb la inexorable pèrdua de territori d’aquest grup terrorista a Síria i l’Iraq, canviarà els seus focus d’actuació. En el cas del nord de l’Àfrica ha consolidat la presència a Líbia i el Sinaí. En el segon cas, l’Estat egipci és prou sòlid com per enfrontar-s’hi amb garanties d’èxit. No es pot dir el mateix de Líbia. Ja sigui amb atacs aeris[5] o forces especials de forma encoberta[6], els Estats Units han intervingut contra Estat Islàmic a Líbia. Malgrat que l’acció conjunta de les faccions líbies amb suport internacional pot acabar amb el grup terrorista, l’estabilització posterior no pot ser pas negligida. Així doncs, no s’ha de descartar que sota el paraigües de les Nacions Unides calgui desplegar algun contingent d’interposició. Aquest podria ser, sens dubte, un dels primers compromisos de participació que s’exigís a Catalunya. I per si a algú se li ha oblidat, les forces de pacificació de les Nacions Unides contemplen l’ús de la força per imposar la pau (“peace enforcement”)[7]. No n’hi haurà prou amb repartir ajuda humanitària i construir hospitals.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si continuem resseguint l’espai que hem traçat sobre el mapa, trobem <b>Tunísia</b>. Certament, sembla ser l’únic dels països on ha reeixit l’anomenada “Primavera Àrab”. Però cap cas, no es pot donar res per segur. Sense remuntar-nos gaire en el temps, el proppassat mes de març forces especials del Regne Unit ajudaven a les forces de seguretat de Tunísia a aturar una incursió de terroristes d’Estat Islàmic[8] a la frontera amb Líbia. Tenint present el gran nombre de membres tunisians d’aquesta organització que han marxat a combatre a Síria, no s’ha d’abaixar la guàrdia pel perill potencial dels “retornats”. Si Tunísia ha de jugar un paper de referent de llibertats en el món islàmic, no se la pot abandonar. I si demana ajuda, caldrà acudir-hi. Fins i tot si es planteja com una qüestió de pur egoisme: <b>Tunísia és a menys de 1.000 km de Catalunya</b>. Farem veure que no ho veiem?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Seguint el mapa cap a l’Oest, apareix <b>Algèria</b>. Desprès d’una sagnant guerra civil als 90, la situació s’ha mantingut relativament estable, malgrat la presència latent d’AQMI[9]. Ara bé, un element que no hem de perdre de vista són les tensions entre <b>Algèria i el Marroc</b>. Tot i que una escalada que desemboqui en un conflicte els dos països pot resultar estranya, fa anys que els governs d’Alger i Rabat han emprés una política de rearmament en una pugna per l’hegemonia militar[10][11]. Malgrat que això no hagi de conduir directament cap a una obertura d’hostilitats, no hem de menystenir el risc d’una escalada a causa de petits incidents (com ara disputes frontereres, o la qüestió dels sahrauís). En cas que això s’esdevingués, amb molta possibilitat, en Consell de Seguretat de les Nacions Unides imposaria una força d’interposició. A cap dels cinc membres permanents, com tampoc a la Unió Europea, els interessa un esclat en una zona tant crítica. Tenim cap dubte que a una Catalunya independent se li exigiria contribuir-hi?</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ha quedat clar doncs, que en un arc de només 2.000 km al sud, hi emergeixen tot un seguit d’amenaces presents i riscs potencials dels quals no ens en podem pas desentendre. Si allarguem el radi a 3.000 km ens trobem amb la franja del <b>Sàhara </b>i el <b>Sahel</b>. Com dèiem més amunt, part de l’arsenal de l’anterior règim libi va caure en mans de diversos agents no estatals; els <b>gihadistes </b>en foren un d’ells. Des del 2012 la presència militar francesa (no només, però principalment), s’ha incrementat notablement a la zona [12]. Hom podria argumentar que aquest és un escenari d’operacions relativament aliè a nosaltres, però pensem-hi dues vegades. A través de la República francesa hi passen la major part de les nostres exportacions cap a Europa, és membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i, per si algú no ho recorda, disposa d’armament nuclear. Ens interessa tenir-hi males relacions? Passat aquest breu bany de realpolitik, no resulta difícil comprendre que si es vol obtenir el reconeixement per part de París (o com a mínim una abstenció inicial), caldrà donar garanties que aportarem capacitats militars en les operacions a la zona del Sàhara i el Sahel quan calgui.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Hem de passar ara als deures referents en tant que <b>Estat successor</b>. Des de la major part de l’independentisme s’accepta la doctrina jurídica referent a la subsidiarietat dels tractats. Les implicacions d’aquesta doctrina són, entre d’altres, que ens farem càrrec de la part que ens correspongui en les operacions en que estigui compromès l’Estat espanyol. Només cal fer una ullada al web del Ministeri de Defensa espanyol per prendre’n consciència[13]. Un exemple pot ser la contribució a la “Baltic Air Policing”[14], operatiu de l’OTAN que s’encarrega de la cobertura de l’espai aeri de les repúbliques bàltiques a causa de la manca de capacitats aèries d’aquestes. Actualment l’Estat espanyol hi contribueix periòdicament i, com a Estat successor, caldrà ser-ne partícips. En aquest cas concret, si tenim present la bona predisposició d’algun d’aquests països respecte al reconeixement d’una futurible Catalunya independent[15], es fa evident que és quelcom directament relacionat al nostre interès nacional.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Com hem dit en altres ocasions, <b>si l’Estat espanyol aporta unes capacitats militars equivalents a 5, el resultat del divorci hauria de ser 4+1</b> com a mínim. Per descomptat que no podrem aportar aquestes capacitats immediatament, caldrà arribar a acords de formació, però és quelcom al que ens hem de comprometre des del dia D de la independència. Obrar altrament només ens portarà a ser percebuts com un element amb el qual no es pot confiar, no mereixedor de reconeixement. Alhora, cal recordar que l’Estat espanyol té un cert pes en l’àmbit geoestratègic. Una carta que sap jugar[16] (malgrat algunes actituds estrambòtiques) en el pla internacional, i a la qual Catalunya ha de saber com respondre. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>Conclusions</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Amb tot el que hem vist fins ara, n’emergeixen un seguit d’elements ben nítidament. En primer lloc cal el <b>compromís de creació de capacitats militars</b>. Aquestes han d’anar més enllà de la protecció del territori; això es dóna per descomptat si es vol ser un Estat. Catalunya haurà de poder projectar les seves forces allà on se la requereixi de forma ràpida i eficaç. Per descomptat, això es farà en el marc de coalicions, però per ser-hi cal aportar-hi quelcom. Aquest element ens perfila a l’ensems la forma que tindran les futures FDC: unes forces enfocades a operacions expedicionàries, talment com les de Dinamarca. Una capacitat militar que podria ser relativament ràpida d’aportar, per exemple, és la logística[17]. Una segona capacitat assolible en un termini no superior a 5 anys seria la funció de suport aeri proper (CAS: Close Air Support)[18][19]. Ambdues especialitzacions, logística i CAS, si bé no tenen el prestigi d’altres capacitats militars, són imprescindibles. I el millor de tot és que ho són tant per operacions convencionals com asimètriques. Podrien ser dues especialitzacions que facilitessin la readmissió d’una Catalunya independent a la comunitat internacional.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Cal transmetre el compromís d’<b>assumir progressivament la part proporcional d’aquelles operacions on participi l’Estat espanyol</b>. No podem ser percebuts com un factor que mini l’aportació espanyola actual en les operacions internacionals. Fer-ho equival a tancar-nos les portes d’una comunitat internacional ja per naturalesa reticent al sorgiment de nous estats. En definitiva, <b>reciprocitat</b>, quelcom que amb tota justícia se’ns exigirà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
Notes:</div>
<br />
[1] Veure pàgina del Ministeri d’Afers Exteriors de Lituània: <a href="https://www.urm.lt/default/en/foreign-policy/lithuania-in-the-region-and-the-world/international-organizations/united-nations">https://www.urm.lt/default/en/foreign-policy/lithuania-in-the-region-and-the-world/international-organizations/united-nations</a> <br />
[2] Veure página del Ministeri de Defensa de Lituània <a href="http://www.kam.lt/en/international_cooperation_1089/international_operations_and_training_missions.html">http://www.kam.lt/en/international_cooperation_1089/international_operations_and_training_missions.html</a> <br />
[3] Per una visió general: George Friedman; “A net assessment of the Middle East” 9-6-2015 <a href="https://www.stratfor.com/weekly/net-assessment-middle-east">https://www.stratfor.com/weekly/net-assessment-middle-east</a> <br />
[4] Daveed Gartenstein-Ross; “The consequences of NATO good war in Libya”, 8-5-2015 <a href="http://warontherocks.com/2014/05/the-consequences-of-natos-good-war-in-libya/">http://warontherocks.com/2014/05/the-consequences-of-natos-good-war-in-libya/</a> <br />
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/sitges/Mis%20documentos/Downloads/Draftdeures.docx.docx#_ftnref5">[5]</a> Oriana Pawlyk i Andrew Tilghman; “In Libya, the U.S. opens a fourth front in war on ISIS”; 19-2-2016 <br />
<a href="http://www.militarytimes.com/story/military/2016/02/19/libya-us-opens-fourth-front-war-isis/80620174/">http://www.militarytimes.com/story/military/2016/02/19/libya-us-opens-fourth-front-war-isis/80620174/</a> <br />
[6] Pamela Engel; “The US is gearing up for another military campaign in Libya”; 13-5-2016:<br />
<a href="http://www.businessinsider.com/us-special-forces-are-in-libya-to-drum-up-support-against-isis-2016-5">http://www.businessinsider.com/us-special-forces-are-in-libya-to-drum-up-support-against-isis-2016-5</a> <br />
[7] Pel concepte de “Peace Enforcement” veure: UN Peacekeepeng Operations <a href="http://www.un.org/en/peacekeeping/operations/peace.shtml">http://www.un.org/en/peacekeeping/operations/peace.shtml</a> Enllaç consultat el 7-6-2016 <br />
<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/sitges/Mis%20documentos/Downloads/Draftdeures.docx.docx#_ftnref8">[8]</a> Dan Warburton; “British defence experts helping Tunisian army fight ISIS in bloody four-day battle” ; 12-3-2016 <a href="http://www.mirror.co.uk/news/uk-news/british-defence-experts-helping-tunisian-7547173">http://www.mirror.co.uk/news/uk-news/british-defence-experts-helping-tunisian-7547173</a> <br />
[9] Per una visió general sobre AQMI veure: Zachary Laub i Jonathan Masters, “Al-Qaeda in the Islamic Maghreb (AQIM)” 27-3-2015 (darrera actualització) <br />
<a href="http://www.cfr.org/terrorist-organizations-and-networks/al-qaeda-islamic-maghreb-aqim/p12717">http://www.cfr.org/terrorist-organizations-and-networks/al-qaeda-islamic-maghreb-aqim/p12717</a> <br />
[10] Pels canvis en la política exterior de Rabat veure: Jesus M. Perez; “<i>Rabat busca en Moscú un contrapeso a Occidente</i>” 4-5-2016 <a href="http://elmed.io/rabat-busca-en-moscu-un-contrapeso-a-occidente/">http://elmed.io/rabat-busca-en-moscu-un-contrapeso-a-occidente/</a> <br />
[11] Per seguir les evolucions en contractes de Defensa al Magreb veure: <a href="https://flancosur.com/">https://flancosur.com/</a> Pàgina consultada el 7-6-2016 <br />
[12] Actualment hi ha prop de 3.500 efectius militars francesos a la BSS (Bande Sahélo-Saherienne), emmarcats en l’Operació Barkhane veure: <a href="http://www.defense.gouv.fr/operations/rubriques_complementaires/carte-des-operations-exterieures">http://www.defense.gouv.fr/operations/rubriques_complementaires/carte-des-operations-exterieures</a> ; Enllaç consultat el 7-6-2016 <br />
[13] Per les operacions espanyoles a l’exterior veure: <a href="http://www.defensa.gob.es/misiones/en_exterior/actuales/">http://www.defensa.gob.es/misiones/en_exterior/actuales/</a> ; enllaç consultat el 7-6-2016. <br />
[14] NATO - SHAPE; “Enhanced NATO Air Policing Patrols Baltic Airspace” 30-1-2015 <a href="https://www.shape.nato.int/enhanced-nato-air-policing-patrols-baltic-airspace">https://www.shape.nato.int/enhanced-nato-air-policing-patrols-baltic-airspace</a> <br />
[15] Albert Segura i Laura Pous; “El govern de Letònia, disposat a reconèixer una Catalunya independent”; 13-9-2013 <a href="http://www.vilaweb.cat/noticia/4143567/20130913/govern-letonia-disposat-reconeixer-catalunya-independent.html">http://www.vilaweb.cat/noticia/4143567/20130913/govern-letonia-disposat-reconeixer-catalunya-independent.html</a> <br />
[16] Capt. Federico Aznar ; “Una aproximación a los acuerdos entre España y EE.UU.” març 2016 <a href="http://www.ieee.es/Galerias/fichero/OtrasPublicaciones/Nacional/2016/FAFM_TribunaNorteamericana_Espana-EEUU_marzo2016.pdf">http://www.ieee.es/Galerias/fichero/OtrasPublicaciones/Nacional/2016/FAFM_TribunaNorteamericana_Espana-EEUU_marzo2016.pdf</a> <br />
[17] La formació de les dotacions dels aparells de transport aeri (al document de dimensionament proposàvem l’adquisició de 5 C-130J) no és gaire i distant de la de càrrega de mercaderies, exceptuant la seva inducció en el món militar en les fases inicials de la formació. Veure “RAF Logistics Officer Training”: <a href="https://www.raf.mod.uk/recruitment/roles/roles-finder/logistics/logistics-officer/">https://www.raf.mod.uk/recruitment/roles/roles-finder/logistics/logistics-officer/</a> <br />
[18] Al document de dimensionament de la Força Aèria ja vam fer esment que el fet que pilots realitzessin torns periòdics en tasques anti-incendi podia influir molt positivament en aquesta tasca. I respecte al material, avui en dia hem vist com aparells d’instrucció han realitzat tasques de suport aeri (els L-39 Txecs a Síria, per exemple). Veure: David Cenciotti; “Syrian Arab Air Force trainer jets turned into attack planes to strike rebel positions”; 30-7-2012 <a href="https://theaviationist.com/2012/07/30/l39-video/">https://theaviationist.com/2012/07/30/l39-video/</a> <br />
[19] Tampoc no hauríem de descartar l’adquisició d’aparells CAS específics com els A-10 Thunderbolt ara que sembla que la USAF els vol donar de baixa. Veure: Lara Seligman; “Air force clarifies A-10 retirment plans”; 17-3-2016 <a href="http://www.defensenews.com/story/defense/air-space/2016/03/17/air-force-clarifies--10-retirement-plans/81902954/">http://www.defensenews.com/story/defense/air-space/2016/03/17/air-force-clarifies--10-retirement-plans/81902954/</a><br />
<div>
<div id="ftn19">
</div>
</div>
<div>
<div id="ftn19">
</div>
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-50761399789557546982016-05-31T22:34:00.002-07:002016-06-10T03:35:33.184-07:00La paradoxa Borrell<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_66pQIItsutYiJHeQq5RcJQXKI48au_r7sKfpkS1gRab9J7RZ-MoyIG_ZrSF_XmNOmteuITvjNAsk8blzlYqNrqEaNbIr9yT_OV90cvZZbU9RUf8rIVwYtq-MA0E2duSCTpVDs07fmRM/s1600/images-1.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_66pQIItsutYiJHeQq5RcJQXKI48au_r7sKfpkS1gRab9J7RZ-MoyIG_ZrSF_XmNOmteuITvjNAsk8blzlYqNrqEaNbIr9yT_OV90cvZZbU9RUf8rIVwYtq-MA0E2duSCTpVDs07fmRM/s320/images-1.jpeg" width="320" /></a>Els detractors seriosos de la independència de Catalunya saben perfectament que la qüestió de la Defensa és la prova del cotó sobre la seriositat el projecte secessionista. Tant és així que intenten induir els polítics secessionistes a desmentits sobre aquesta qüestió, que després serien degudament utilitzats en la seva contra a cancelleries i ambaixades. Tanmateix, esgrimir des del camp unionista la política de defensa com una xacra amb que els catalans haurien de carregar si es fessin independents és una daga de doble tall, transitar per un camp de mines, si hom parteix de cert rigor en l’anàlisi. És a dir, si qui respon no ho fa des de les posicions partidistes del lobby pacifista.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
La darrera expressió d’això la podem trobar en l’article que Josep Borrell ha publicat a El Periódico[1] sobre política europea, on ha dit de passada que “Obama també ens ha dit que els americans no pagaran pels nostres riscos i que els membres de l’OTAN tenen el compromís d’augmentar la seva capacitat defensiva al 2% del PIB. ¿Recorden quan Mas ens deia que una Catalunya independent gastaria poc en defensa perquè seria membre de l’OTAN i això ho abarateix molt? Doncs el 2% del PIB de Catalunya són 4.000 milions d’euros, una factura «barata» segons Mas.” Borrell, exministre del govern d’Espanya i <i>shadow minister</i> d’Exteriors a la candidatura socialista, és consistent, ja que fa poc es va pronunciar públicament partidari de “proposar als ciutadans un augment de la despesa militar”[2]. </div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
L’objectiu que el senyor Borrell i altres busquen, atiant els costos de Defensa enfront de la independència, es fer entrar en contradicció flagrant el sobiranisme i fer-li pagar un cost polític davant l’electorat o la comunitat internacional.</div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Si el sobiranisme respon que Catalunya s’estalviarà la despesa en defensa i que no té un projecte al respecte, ja que la intenció de la futura República és “fer-ho millor” i per tant renuncia a desplegar una força militar, ho denunciarà als aliats i altres estats claus per al reconeixement de la independència. En canvi, si des del sobiranisme s’afirma que es projecta complir amb les obligacions i necessitats que qualsevol estat europeu té en matèria de Defensa, llavors ho explotarà en clau interna i contraposarà la despesa social a la “militar”. Qualsevol de les dues respostes és un error, si qui respon és partidari de la independència.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
El primer error és assumir que els catalans no realitzem ara mateix cap contribució econòmica a l’esforç en defensa. En una mena de miratge, els impostos dels catalans no estarien contribuint al capítol de Defensa del pressupost de l’Estat espanyol, de 5.767 MEUR el 2015. El mateix any, el PIB català és el 20% del PIB espanyol. El mateix percentatge sobre el pressupostat per a Defensa suposa uns 1150 MEUR, que podem atribuir <i>grosso modo</i> com a contribució catalana aquesta quantia. Aquest és el punt de partida i la nostra despesa en Defensa actual, sota pavelló espanyol.</div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
El segon error seria no assumir que és altament improbable que Espanya dediqui un 2% del PIB a Defensa. El 2015 el Regne d’Espanya ha dedicat a Defensa un 0,89% del PIB, arribar al 2% implicaria multiplicar per 2,2 aquest pressupost[3]. Aquest increment també trencaria la llarga trajectoria d’Espanya com a país membre de l’OTAN, situat a la banda més baixa de l’aportació a la defensa i sempre per sota la mitjana europea[4]. Per tant, discutir sobre un esforç en defensa del 2% quan és una autèntica quimera en l’actual <i>status quo</i> espanyol és innecessari. </div>
</div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El debat amb sentit des d’una perspectiva catalana, sobiranista o no, és quin retorn té per als catalans cada euro dels seus impostos assignat a la partida de Defensa. Perquè, a l’espera d’un anàlisis tècnic rigorós, l’observació a ull nu només permet veure com Catalunya és absent en la indústria, centres de tecnología, administració i altres estructures que s’enduen la part de la despesa que reverteix en el territori on s’ubiquen. Des del punt de vista català la despesa en defensa és una aportació neta, sense retorns de cap mena, un cop descomptada l’estabilitat que proporciona al sistema polític espanyol.</div>
<br />
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
La paradoxa rau que en l’intent per fer de la política de Defensa un element incòmode per al sobiranisme, es fa evident als catalans que la política de defensa espanyola no els serveix. Quan es planteja des de posicions unionistes que la Catalunya independent hauria de realitzar un esforç <i>ex novo</i> impossible d’assumir, s’amaga l’ou (la despesa que ja fem) per enganyar la gallina, que és qui els fa.</div>
</div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
[1] “Paradoxes europees i catalanes”, Josep Borrell. El Periódico, p.7, 31/5/2016.</div>
<div dir="ltr">
[2] http://www.elmundo.es/espana/2016/05/20/573f49a0468aeb173e8b4620.html </div>
<div dir="ltr">
[3] Assumint un PIB similar, <i>caeteris paribus.</i></div>
<div dir="ltr">
[4] Defence expenditures of NATO countries (2008-2015). Communique NATO PR/CP(2016)011. http://www.nato.int/nato_static_fl2014/assets/pdf/pdf_2 016_01/20160129_160128-pr-2016-11-eng.pdf#page=6 </div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-87199553394049949422016-05-30T07:24:00.001-07:002016-06-10T03:35:00.927-07:00Brexit, defensa i Catalunya<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX3USE9RdJdOa7CbNx-OFmYl3CRLAr53RiRJXpp3gEyCNDfwKFuPvQvQxEdOoj7sMnIIxkFe6wntPLzejGDdNlLAGZ2dZDxV9aZU3InbGQ-b-Iqc_HlhffdTYryMWyL26zptZYk-SsKIE/s1600/downloadfile.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgX3USE9RdJdOa7CbNx-OFmYl3CRLAr53RiRJXpp3gEyCNDfwKFuPvQvQxEdOoj7sMnIIxkFe6wntPLzejGDdNlLAGZ2dZDxV9aZU3InbGQ-b-Iqc_HlhffdTYryMWyL26zptZYk-SsKIE/s200/downloadfile.jpeg" width="200" /></a>A menys d'un mes del referèndum sobre la sortida del Regne Unit, s'intensifica el debat sobre les implicacions en la defensa d'aquesta possibilitat.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
És un debat que des de Catalunya s'hauria de seguir amb molta atenció, per les implicacions subjacents en la política de defensa que caldrà desenvolupar quan siguem independents.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Malgrat que sempre hem assumit la doctrina jurídica de subsidiarietat dels tractats, abraçada per la majoria de l'independentisme, que ens mantindria dins de les estructures comunes de Defensa (veieu l'Art.42 del Tractat de la UE), amb la conseqüent cessió de sobirania que això comportaria, hi ha Estats, com el Regne Unit on aquesta cessió de sobirania és una qüestió més controvertida.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
No només s'objecta la cessió implícita de sobirania, sinó que es qüestiona la suposada eficiència d'afegir un nou vèrtex de decisió i llurs cadenes de comandament derivades. Les forces de Sa Majestat quedarien doncs sota quatre "barrets": Londres, l'OTAN, l'ONU i la UE. No cal cap postgrau en direcció per veure que aquesta situació pot generar, com a mínim, ineficiències.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Adjuntem un <a href="http://www.dailymail.co.uk/debate/article-3609840/The-EU-sabotaging-Army-General-says-forces-thinly-spread-support-Brussels-Europe-wide-military-goal-Cameron-using-World-War-II-political-ends-distasteful.html">article</a> del general retirat <a href="https://en.m.wikipedia.org/wiki/Michael_Rose_(British_Army_officer)">Sir Michael Rose</a> per il·lustrar la visió contrària a l'Euroexèrcit. Creiem que per la seva formació i experiència és una veu autoritzada.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Alhora des de la SEM també hem fet <a href="http://sem-cat.blogspot.com/2015/09/fora-de-la-ue-opcions-per-la-defensa.html">esment</a> (exemples de Noruega i Suïssa) que fora de la UE hi ha opcions per la defensa.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Les <b>decisions</b> que es preguin des del <b>Govern</b> respecte a Política de Defensa han de ser afaiçonades pel <b>pensament estratègic</b>, no en pas en "mantres" ni discursos de la por.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-46168215167125497722016-05-27T08:37:00.000-07:002016-05-27T08:44:35.118-07:00ANÀLISI DE RISC DE LA PRESÈNCIA NAVAL RUSA A CEUTA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvAGuaCB6zaBUZSD4W8tTIeQtBXXC2FuDgy2XpmHsQ0kHSaKpbJMSO-XvqprU6an6FRsIbw78tCUZTJ-L0ilFFfkqI-l7aIIs53PbELFSYfRHHR5DQYTGnt5NH7Quhjt5_R3r2GPmizU/s1600/Mapa+Vampire+2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="261" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhIvAGuaCB6zaBUZSD4W8tTIeQtBXXC2FuDgy2XpmHsQ0kHSaKpbJMSO-XvqprU6an6FRsIbw78tCUZTJ-L0ilFFfkqI-l7aIIs53PbELFSYfRHHR5DQYTGnt5NH7Quhjt5_R3r2GPmizU/s320/Mapa+Vampire+2.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de fa temps han sorgit notícies referents al capteniment de l'Estat espanyol respecte a la presència naval russa a Ceuta. Avui mateix en feia esment <a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/lotan-se-sent-traida-per-espanya-per-acollir-la-marina-russa/">Vilaweb</a>. Des de la SEM portem temps seguint aquesta situació. Si bé un estat és sobirà per decidir quina ha de ser la seva política exterior, hi ha una clara contradicció quan s'està en una aliança (l'OTAN en aquest cas), però es dóna port franc a un país amb el quan aquesta aliança està en una situació de tensió.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Us adjuntem un estudi on analitzem el risc d'aquesta actitud posant-nos en el pitjor escenari: una esclat d'hostilitats entre l'OTAN i Rússia. Hem emprat models matemàtics militars reconeguts per tal de perfilar les possibles situacions.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://drive.google.com/open?id=0B8W0FX7ueB2lM1NCakxlQjJXejg">ANÀLISI DE RISC DE LA PRESÈNCIA NAVAL RUSA A CEUTA</a> (CATALÀ)<br />
<br />
<a href="https://drive.google.com/open?id=0B8W0FX7ueB2lMDJySUgwcU42LTg">RISK ASSESSMENT ON RUSSIAN NAVAL PRESENCE AT CEUTA </a>(ENGLISH)<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-23075476739893112232016-04-28T08:11:00.000-07:002016-04-28T08:11:08.929-07:00Veterans: de França a Catalunya passant per Estònia<div style="text-align: justify;">
El passat diumenge 24 d’abril, al Palau de la Música, representants dels governs de França i Catalunya homenatjaven els voluntaris catalans que van combatre a la Primera Guerra Mundial. Un homenatge doblement merescut, tant pel sacrifici d’aquells qui caigueren, com per l’escarni en forma de silenci que ha patit aquella gesta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El conseller Romeva <a href="http://afersexteriors.gencat.cat/ca/detalls/noticia/20160424_Concert">asseverà</a> que "<i>La guerra no ha estat, ni és, ni serà mai una eina vàlida per resoldre les diferències</i>". Efectivament, <b>però mentre al Món segueixi havent-hi qui ho consideri així, qui empri la violència de les armes per imposar les seves idees o per arrabassar la llibertat o la vida d’altres persones, hi haurà d’haver persones disposades a lluitar per aquelles qui no poden defensar-se</b>; altrament conegudes com soldats. De ben segur que el conseller d’Exteriors no és tan càndid com per no tenir-ho present.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKmbVWD15M7VdsCirxGaDxceOMHhIOX4ldKKm1o4fi309Br1Dk7X4eLVfY-7Wl1Rs2tXDJ4D_K9daePeUkiKc__ZVCqovxMZUsCLRT_lQWJkLoEWSSNW_s9UVIO3CBDYZOO7L3KBpqFvo/s1600/1699826t81h7fa1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="147" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgKmbVWD15M7VdsCirxGaDxceOMHhIOX4ldKKm1o4fi309Br1Dk7X4eLVfY-7Wl1Rs2tXDJ4D_K9daePeUkiKc__ZVCqovxMZUsCLRT_lQWJkLoEWSSNW_s9UVIO3CBDYZOO7L3KBpqFvo/s320/1699826t81h7fa1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Soldats d'Estònia tornant de l'Afganistan (2013)<br />
Font: Postimees Estonian News</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un dia abans celebràvem <b>Sant Jordi</b>, Patró d’Armes de Catalunya. Una data que <b>des del 2014 coincideix amb el Dia dels Veterans d’Estònia</b>. Per a qui ara no ho tingui present, Estònia té una població d’1,31 milions d’habitants (menys que la ciutat de Barcelona). Recuperà la seva independència el 1991, i disposa d’unes forces permanents de gairebé 3.200 efectius als quals cal afegir uns 2.500 reclutes anuals aproximadament. A més, es complementen amb les unitats de la Lliga de Defensa (Eesti Kaitseliit), unes forces totalment voluntàries dedicades a la defensa territorial, com tenen d’altres països com ara Dinamarca. Des de la recuperació de la independència, i les forces de defensa pròpies, Estònia ha participat en missions internacionals sota diversos “paraigües”: ONU, UE i OTAN. Segons l’Agència Europea de Defensa, aquesta república bàltica té una mitjana de 223 efectius desplegats internacionalment[1]. Una contribució que li ha valgut un reconeixement en forma de reciprocitat[2]. En llocs tan remots com Mali, el Líban o l’Afganistan, les Forces de Defensa d’Estònia han complert amb les seves obligacions. Nogensmenys, en 25 anys 2.800 militars estonis han participat en aquestes operacions, 70 dels quals n’han resultat greument ferits.[3] Conscients d’aquest preu pagat, des de fa dos anys s’ha instituït un dia d’homenatge als veterans, alhora que també es recapten fons per ajudar als qui han rebut ferides incapacitants.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Arribarà un dia, esperem, un cop recuperada la independència, que <b>a Catalunya també homenatjarem aquelles persones que hagin servit a les nostres forces de defensa</b>, talment com es fa en qualsevol país normal. L’homenatge del diumenge passat al Palau de la Música, malgrat que amb 100 anys de retard, ha estat una mostra, en un rumb encertat. Una mostra del contrari, de la mentalitat autonomista i mesella, que ha imperat i encara impera, la reflectí el propi Joan Sales quan rebé la Creu de Sant Jordi el 1982:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>“Aquest vespre, al saló de Sant Jordi, em plantifica el president de la Generalitat aquella condecoració de la Creu de idem idem. Si me la plantifiquessin com a comandant d'infanteria de l'Exèrcit de Catalunya me'n sentiria molt cofoi, però ca; és per mèrits culturals. Tornem a allò que et deia dels miquelets i la cultura: que m'agraden més aquells. Però què li vols anar a dir al president de la Generalitat si, pobret, ja fa el que pot?” </i>[4]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ben aviat, el drama del comandant Sales, ésser un oficial sense exèrcit, serà quelcom del passat. Posem tots els nostres anhels en què Catalunya esdevindrà un país normal, que faci honor als compromisos internacionals que li pertoquin. <b>Com en qualsevol país normal, hi haurà persones disposades a arriscar la vida pels seus conciutadans, </b>a defensar aquells que no poden defensar-se (i als qui no volen defensar-se, també). I com a qualsevol país normal, se’ls agrairà i se’ls reconeixerà l’esforç i els sacrificis.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Notes:</div>
<br />
[1] Veure:<a href="https://www.eda.europa.eu/info-hub/defence-data-portal/Estonia/year/2013#1"> https://www.eda.europa.eu/info-hub/defence-data-portal/Estonia/year/2013#1</a><br />
<div>
[2] Com per exemple, la Baltic Air Policing <a href="https://www.shape.nato.int/enhanced-nato-air-policing-patrols-baltic-airspace">https://www.shape.nato.int/enhanced-nato-air-policing-patrols-baltic-airspace</a> <br />
[3]Veure:<a href="http://news.err.ee/v/news/aad64d22-d1cf-4d43-a459-326f9f9bd3c2/estonia-honors-its-nearly-3000-veterans-celebrates-its-fourth-veterans-day"> http://news.err.ee/v/news/aad64d22-d1cf-4d43-a459-326f9f9bd3c2/estonia-honors-its-nearly-3000-veterans-celebrates-its-fourth-veterans-day</a><br />
[4] Casals i Couturier, Montserrat. “La rigorosa gòria de Joan Sales”<a href="http://www.lletres.net/sales/js_MCasals-LV.html"> http://www.lletres.net/sales/js_MCasals-LV.html</a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
Webs i articles del relacionats</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="http://annameau.ee/en/veterans-day/">ANNAME AU</a>! (associació de suport als veterans d'Estònia)</div>
<div>
<a href="http://sem-cat.blogspot.com/2014/08/paisos-baltics-la-mida-no-es-excusa.html">Països Bàltics, la mida no és excusa</a></div>
<div>
<a href="http://sem-cat.blogspot.com/2014/10/reciprocitat-concepte-clau-pel.html">Reciprocitat, concepte clau pel reconeixement</a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-38668959245298141802016-04-18T01:31:00.002-07:002016-04-18T01:31:47.922-07:00Entrevista de la SEM a El Món Compartim al bloc <a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/quan_espanya_fa_els_deures_en_defensa_i_catalunya_va_dient_que_no_els_fara_162531.php">l'entrevista </a>que el periodista Bernat Ferrer del diari digital El Món ens ha realitzat.<br />
<br />
<br />
--<br />
<br />
<h2>
Quan Espanya fa els deures en Defensa… i Catalunya va dient que no els farà</h2>
<h3>
L'antiga sectorial de Defensa de l'ANC assegura que la comunitat internacional reclamarà a l'Estat català una posició en matèria de seguretat exterior. "De fet, sabem que ja s'ha preguntat", asseguren</h3>
<div style="text-align: justify;">
Un tinent de la Marina nord-americana s'exclamava en la seva tesi de la <a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/la_marina_dels_eua_reclama_a_la_generalitat_que_expliqui_com_seria_la_defensa_catalana_162448.php">manca de consistència dels posicionaments independentistes en l'àmbit de la Defensa</a>. Malgrat aquesta crítica, tímidament, tant Carles Puigdemont com Artur Mas han apuntat recentment que l'Estat català haurà d'articular una "estructura de seguretat, interna i internacional, pròpia d'un país". En aquest marc, l'antiga sectorial de Defensa de l'ANC, la Societat d'Estudis Militars (<a href="http://sem-cat.blogspot.com/">SEM</a>), explica a El Món:<b> "Els estats funcionen com a estats, i quan el procés d'independència vagi de veritat ens preguntaran què pensem fer en matèria de Defensa.</b> De fet, sabem que ja s'ha preguntat què pensem fer amb la part del dèficit que ens toca, i què pensem fer en l'àmbit de la seguretat."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"Espanya aporta unes capacitats X a la seguretat internacional. El que no permetrà la comunitat internacional és que aquestes capacitats siguin menys en cas de divisió de l'Estat espanyol. Si ara, per exemple, s'aporta 5, el resultat del divorci hauria de ser 4 i 1. No permetran res que vagi per sota d'això. Si no ets capaç d'assegurar la teva sobirania, ets la porta d'entrada a França, i París no ho permetrà, i <b>el conjunt d'Europa sempre seguirà preferint l'Estat espanyol que un forat negre.</b>" Qui s'expressa en aquests termes a El Món és un dels portaveus de la SEM, que prefereix restar en l'anonimat per por a les represàlies que tem que podria patir en l'àmbit laboral.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els <a href="http://sem-cat.blogspot.com/p/articles-i-documents.html">diversos documents que la SEM ha elaborat sobre la Defensa catalana</a>, de fet, eren citats per l'oficial nord-americà com una de les poques mostres de documentació consistent sobre la matèria elaborades des de l'independentisme, per bé que des d'un àmbit "amateur". Així mateix, l<b>'entitat assegura que ha estat contactada per representants d'organismes internacionals</b> per conèixer les seves reflexions de primera mà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
"La Defensa és clau per al reconeixement internacional, és una qüestió de reciprocitat. <b>Si vols jugar a la lliga dels grans, t'has de comportar com els grans. I fer els deures que fan tots, en la mesura de les teves possibilitats"</b>, assegura el portaveu delthink tank. "De fet, l'Estat espanyol fa els deures. Si nosaltres anem dient pel món que no estem disposats a fer-los, haurem de continuar sent espanyols. La resta del món dirà que li sap molt de greu la situació del català, però els soldats espanyols, més bé o més malament, compleixen. I la comunitat internacional sap que per aquest costat d'Europa no entrarà qui sigui, quan vulgui i com vulgui."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En cas d'independència, sosté, hi haurà quatre exigències nítides: "Que siguem responsables de la <b>nostres fronteres</b>, de les <b>infraestructures crítiques</b>, de l'<b>espai aeri</b> -que ara per ara arriba fins a Múrcia- i de la <b>zona econòmica exclusiva</b> -que arriba fins a Marsella." Amb aquestes ramificacions territorials, avisa, la voluntat d'encetar el debat sobre seguretat no és gratuït.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>Sense dades d'opinió</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>La SEM veu "verd" el debat polític català sobre la matèria.</b> "La classe política evita entrar en un debat que creu que li restarà vots, quan el cert és que<b> no hi ha cap enquesta del CEO que digui quanta gent voldria unes forces armades catalanes.</b> Quan es faci, llavors en podrem inferir alguna cosa. Mentrestant, tot el debat està ideològicament contaminat", sostenen. I avisen: "És molt irresponsable posposar aquest discurs, perquè et genera un efecte contrari a fora."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat aquesta crítica, CDC està preguntant a la seva militància què opina del futurible exèrcit català, i a MES també hi ha qui comença a reflexionar sobre la matèria. En aquest context, el portaveu del think tankavisa la militància convergent: "Si diem que complirem els tractats, el de la UE reclama ser solidaris en defensa. I l'opció que diu d'un exèrcit europeu…, el cert és que ni hi és, ni se l'espera. <b>No pots formar part d'una entel·lèquia!</b>" I ironitza: "Quan siguem independents, anirem a París i els direm que hem de fer l'exèrcit europeu, i es trauran la boina i diran que clar, que mai no hi havien pensat, que els catalans sóm collonuts i que gràcies per ensenyar-los el camí!"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>"Malgrat la integració europea, no hi ha cap estat que estigui delegant aquesta sobirania</b>. I fracassarà constantment la proposta d'un exèrcit europeu, perquè és el nucli dur de cadascun dels 28 estats membres", sosté el portaveu.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>...i "subcontractar" la Defensa?</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
En certs ambients de l'independentisme, com es podria inferir de l'enquesta de CDC, hi sura la idea de "subcontractar" la Defensa del futurible Estat català. "<b>Això és immoral!</b>", s'exclamen des de la SEM. "Resulta que els pacifistes estan proposant donar suport al mercenarisme, cosa que en tots els tractats internacionals es declara com a il·legal. Resulta que <b>Blackwater </b>és el pitjor que hi ha, diuen, però nosaltres posarem la nostra defensa en mans d'aquesta colla de mercenaris. Perquè, al final, la qüestió és aquesta: si lluites per diners, si qui tens al davant te'n dóna més, canvies de bàndol", exposa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I si, en comptes d'encarregar la seguretat exterior a una empresa, s'encarrega a un altre país? "<b>Molt bé. I els morts que els posi França?</b>", respon taxatiu. "Hem de començar a funcionar com un estat", conclou.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'entitat també es posiciona clarament en contra de la possibilitat de militaritzar els Mossos, com suggereix el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). "No pots agafar una gent que ha entrat en un cos amb unes condicions i passar-lo automàticament a unes altres condicions, és irresponsable", avisen. I formulen el següent cas hipotètic: "<b>Si segresten un avió a Líbia i es dirigeix a Barcelona, com el faràs baixar? Amb l'helicòpter dels Mossos?</b> És més, l'agent dels Mossos voldrà pujar a l'helicòpter? Perquè no és la seva feina..."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>El precedent de Lituània</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b>És evident que articular cap tipus de política de Defensa en l'actual marc autonòmic és plenament inconstitucional</b>. Per tant, la SEM és conscient que la República catalana naixerà coixa en aquest àmbit. "Des de Catalunya no podrem aportar des del primer minut aquestes capacitats", asseveren. "I això des de fora ho saben, i ningú no ho exigirà des del minut zero", vaticinen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I, com a exemple, posa el cas de Lituània: <b>"La diferència de no tenir conselleria -o ministeri- de Defensa a tenir-ne, la diferència és un DOGC</b>. I a partir d'aquí es pot comissionar algú com a oficial, és una potestat governativa. Si en un DOGC es diu que a partir de demà hi ha un ministeri de Defensa i que es creen les Forces de Defensa de Catalunya, i a l'annex de nomenaments es designen tal i tal, aquests poden anar-se'n un any a l'acadèmia militar de Sandhurst, per exemple. I tindran la mateixa formació que tindrà un oficial júnior de l'exèrcit britànic. A Lituània ho van fer així, amb els americans. I allò era un campi qui pugui. I ara són modèlics."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
I si la britànica Sandhurst no es vol posar en aquest conflicte, el Col·legi de Defensa Bàltic, o l'Acadèmia Naval de Dinamarca també podrien acollir aquests proto-militars catalans. "Si hi ha voluntat, això es pot fer.", rebla. "Tot plegat va de reciprocitat: ens reconeixeran si assegurem que complirem els nostres deures. I hem de dir que ho farem, però no pas sols. Perquè no en sabem. <b>I si volen que complim els deures, ens han de formar</b>. Al final, tot anirà així", exposa. "El problema és dir el que diem ara, que no farem els deures, que passarem de tot", insisteixen.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>L'impacte econòmic </b></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Creat l'Estat català, i creat l'exèrcit català… quines partides econòmiques s'hi haurien de dedicar? "A veure, de <b>Defensa ja en pague</b>m. No és una partida que ara, com a ciutadans de la Catalunya autonòmica, ens estiguem estalviant. Part dels nostres impostos ja van a temes de Defensa, entre 1.600 i 2.400 milions d'euros anuals, depenent de com es calculi", s'exclamen des de la SEM. Per tant, en el nou marc polític, exposen, aquesta partida no seria pas de nova creació.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
A més, asseguren que actualment Catalunya pateix un greuge notable en l'àmbit militar: "El retorn és pràcticament zero: la indústria d'aviació militar catalana de la República va ser saquejada, i es va traslladar a Andalusia o Castella. <b>S'ha exclòs Catalunya del complex industrial militar, per posar-lo a llocs on hi havia tradició industrial nul·la</b>. Per què al Ferrol o a Cadis hi ha drassanes, i en canvi no n'hi ha a Tarragona o Barcelona? No és per casualitat. Per què es fan tancs a Santa Bárbara, a Andalusia, i no pas a Martorell? A la Pirelli de Vilanova s'hi havien fet components per a tancs."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.mon.cat/cat/img2/2016/04/un_gripen_39-7_produit_per_la_sueca_saab._633393.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.mon.cat/cat/img2/2016/04/un_gripen_39-7_produit_per_la_sueca_saab._633393.jpg" height="201" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">JAS-39 Grippen, produït per Saab. Font: <a href="http://saab.com/">Saab</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
I, mirant nord enllà, recalca que la sueca <a href="http://saab.com/">Saab</a>, "que de tant en tant fa cotxes", eminentment és una empresa dedicada a sistemes de Defensa. "Des de fa 70 anys que fan avions. I ara també fan submarins.<b> Es calcula que el 80% de la facturació de Saab és de defensa</b>, i dóna feina a 16.000 persones. I hi afegeix: "I a Nourega hi fan míssils, i els EUA estan a punt d'adquirir-los-els." "<b>També pot evitar la fugida de cervells</b>, si entens que la I+D en aquest camp és clau", hi afegeix.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
De la mateixa manera que parlar de Defensa és tema tabú entre l'independentisme, la SEM considera que també és un factor que pot intranquil·litzar part de la ciutadania actualment dubtosa. "<b>No parlar de com es garantirà la seguretat, o de l'impacte econòmic associat, també pot fer que molta gent no acabi de fer el pas cap a l'independentisme</b>", valoren.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
--<br />
<br />Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-76597478578325205512016-04-13T03:04:00.000-07:002016-04-13T04:29:20.599-07:00El Món ens mira, i no li agrada el que veu<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-LoYbhZpuO19sI6k026nttzJuK1oYwU897B282FNPOJeG3M1ETUZJYrYG8nRiCXFYy6nJBfZhpZDuglY6a5aQvjv-3tMZklJTxVjhk13agoakGJd0i3hFdrCAzA6pSivPuaar3MS_7o/s1600/Lt.+Leavitt.bmp" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="186" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim-LoYbhZpuO19sI6k026nttzJuK1oYwU897B282FNPOJeG3M1ETUZJYrYG8nRiCXFYy6nJBfZhpZDuglY6a5aQvjv-3tMZklJTxVjhk13agoakGJd0i3hFdrCAzA6pSivPuaar3MS_7o/s200/Lt.+Leavitt.bmp" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
S'ha repetit més d'un cop que amb tenir raó no n'hi ha prou, que les relacions internacionals no funcionen per fílies o fòbies, etc... Però allò que és evident arreu, sembla que a part de l'independentisme català li costa d'entendre. No ens hi allargarem, sinó que adjuntem un document a tall d'exemple.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Intitulat "Regionalism and Secession", fou publicat l'any passat a la <b>US Naval Postgraduate School.</b> Es tracta de la tesi del tinent Joseph F. Leavitt (US Navy), on s'analitzen els casos de Baviera i Catalunya. Òbviament, s'hi analitza l'aspecte de la defensa. Us recomanem doncs que aneu directament al capítol V "<i>SECURITY IMPLICATIONS OF SECESSION</i>" (pp.75-89). Entre d'altres coses es critica la manca de claredat de la Generalitat (efectivament, del document del CATN), com també que les propostes de defensa que s'hagin publicat fins ara vinguin d'associacions (com nosaltres) o individus sense vinculació a les institucions. Des del primer moment des de la SEM hem reconegut les nostres limitacions, així com el fet lamentable que a Catalunya no s'imparteixin cap mena d'estudis sobre temes de defensa o d'anàlisi estratègica. Però la situació és la que és, i la política de l'estruç no ha salvat mai ningú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El discurs que donem al Món, que no pensem "fer els deures" en matèria de defensa és irresponsable i contraproduent, si esperem que, a l'hora que declarem la independència, els Estats importants ens reconeguin.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.dtic.mil/dtic/tr/fulltext/u2/a620653.pdf">DESCARREGUEU EL DOCUMENT AQUÍ</a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-21320915038689375412016-03-29T08:35:00.000-07:002017-01-16T08:52:33.329-08:00Lliçons d'Irlanda<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/03/000c0328-642-604x270.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="143" src="https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2016/03/000c0328-642-604x270.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Oficial de les Forces de Defensa d'Irlanda<br />
llegint la Proclamació d'Independència<br />
Foto: Vilaweb</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Enguany la República d'Irlanda celebra els 100 anys de l'<i>Easter Uprising</i>, un alçament armat que, malgrat el seu fracàs es considera el punt de partida cap a la independència.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No entrarem a relatar-los aquí, ja que han estat una font d'inspiració per l'independentisme català més veterà. El que volem posar en relleu és que Irlanda assumí des del primer moment la necessitat de dotar-se d'unes forces de defensa. I no estem parlant pas de l'IRA, que quedi clar. El 1923, quan Irlanda no tenia encara una independència plena (era un "Estat Lliure" dins l'Imperi Britànic), el <i>Dáil </i>(parlament) aprovà la llei segons la qual calia crear les Forces de Defensa. Quan el 1937, amb l'aprovació de la nova constitució la República d'Irlanda, esdevenia plenament independent, ja comptava amb un dels pilars imprescindibles. Això sí que era una "estructura d'estat".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Si bé la República d'Irlanda es mantingué neutral durant la Segona Guerra Mundial, de forma més o menys encoberta donà suport als Aliats. Alhora, milers de militars irlandesos desertaren per allistar-se a les forces britàniques i combatre el feixisme. Posteriorment, les Forces de Defensa d'Irlanda han participat activament en operacions militars sota les Nacions Unides arreu del Món. En algunes d'aquestes, han patit baixes, però no s'han limitat a fer d'observadors. Ja sigui al Congo el 1960 o al Golan el 2013 les tropes irlandeses han combatut quan ha calgut.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Actualment travessen un moment difícil a causa de la manca d'una dotació econòmica suficient, tal com ha <a href="http://www.irishtimes.com/news/politics/irish-defence-spending-lowest-in-eu-1.1733959">constatat</a> algun ex-comandament. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En qualsevol cas, volem recordar el que ja hem dit en d'altres ocasions: <b>cap nació que aspiri a la independència pot renunciar a la defensa.</b> L'independentisme català ha d'abandonar el costum de llegir només la part de la Història que li interessa. Només amb somriures no es construeix ni, sobretot, es manté la sobirania d'un Estat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<b>Enllaços d'interès:</b><br />
<ul>
<li><a href="http://www.military.ie/en/home/">Lloc web de les Forces de Defensa d'Irlanda</a></li>
<li><a href="http://www.military.ie/info-centre/defence-forces-history/">Història de les Forces de Defensa d'Irlanda</a></li>
<li><a href="http://www.firstdail.com/?page_id=75">Proclamació d'Independència del 1916</a></li>
</ul>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-76403028187403247372016-03-15T09:26:00.003-07:002016-03-16T03:37:32.638-07:00Consideracions sobre l'enquesta de CDC<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/US_Navy_100615-M-0884D-033_Estonian_soldiers_wade_ashore_during_a_combined_U.S._and_Estonia_amphibious_assault_training_exercise_during_Baltic_Operations_(BALTOPS)_2010.jpg/800px-thumbnail.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="130" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6f/US_Navy_100615-M-0884D-033_Estonian_soldiers_wade_ashore_during_a_combined_U.S._and_Estonia_amphibious_assault_training_exercise_during_Baltic_Operations_(BALTOPS)_2010.jpg/800px-thumbnail.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Forces d'Estònia a l'exercici BALTOPS '10</td></tr>
</tbody></table>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
La formulació d'una política de defensa creïble és quelcom imprescindible per obtenir el reconeixement internacional. Ja ho hem dit en d'altres ocasions, però les recents <a href="http://www.mon.cat/cat/notices/2016/03/nomes_el_24_de_cdc_advoca_per_un_exercit_catala_160730.php">notícies</a> sobre una enquesta sobre la matèria entre la militància de CDC ens obliguen a fer unes observacions. Volem deixar clar d'entrada que ho fem amb ànim constructiu, però en cap cas podem ometre coses que creiem que caldria rectificar. Ens referim, òbviament, a les opcions que es plantejaven a la pregunta: "<i>Davant l'entorn de la necessitat de tenir exèrcit, creus que el nou país ha de tenir exèrcit?"</i></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
Les possibles respostes eren: </div>
<ul>
<li><i>A-Sí, ha de tenir exèrcit propi.</i></li>
<li><i>B-No ha de tenir exèrcit propi però ha de formar part d'un exèrcit supraestatal.</i></li>
<li><i>C-No ha de tenir exèrcit propi ni formar part de cap altre.</i></li>
</ul>
<br />
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Comencem per la darrera de les opcions. Si en el context de tensions actual a Europa i la Mediterrània la tendència general és millorar les capacitats de defensa, podem esperar cap reconeixement si anunciem que serem un "forat negre"? El cas català pot despertar més o menys simpaties, però les relacions internacionals no funcionen per raons sentimentals, sinó per interessos. <b>Si la independència del Principat suposa el més mínim risc per la defensa d'Europa, no en tinguem cap dubte, s'optarà per mantenir la situació actual</b>. És a dir, seguir formant part d'Espanya. </div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Descartada doncs la opció C per qualsevol qui desitgi la independència, passem a la opció B. Hem de dir que <b>un "exèrcit supraestatal" ni hi és ni se'l espera</b>. La <a href="http://www.defensenews.com/story/defense/2015/05/07/juncker-eu-military-forces-all-squawk-no-bite/70951584/"><u>proposta</u></a> formulada per Jean-Claude Junker fa un any topà, com amb la majoria d'àmbits de la Unió Europea, amb la qüestió de la sobirania nacional. Però imaginem que s'assolís un consens en aquest àmbit, i es formés una força de defensa europea a escala supraestatal. A tots els membres se'ls exigiria contribuir. No seria èticament acceptable pagar perquè d'altres estats posessin en risc la vida dels seus ciutadans per tal de protegir-nos, mentre nosaltres no aportem res. Així funcionen les aliances militars (les que siguin), com en una cooperativa: <b>tothom hi contribueix en la mesura de les seves possibilitats, no pas pagant una quota i prou</b>.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Finalment queda l'opció A: disposar d'un exèrcit propi. Aquest és un missatge que hem de transmetre de forma inequívoca a la comunitat internacional. Ras i curt, que a<b>cceptarem els compromisos que ens pertoquin en defensa</b>, tal com ho fan països de menor dimensió demogràfica que la nostra. Pensem en Noruega, Eslovàquia o Estònia, per exemple. Cap d'ells ha renunciat a la defensa, i contribueixen en operacions internacionals. </div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Celebrem que CDC abordi un àmbit tan important com la política de defensa, i esperem que totes les forces independentistes ho facin. Però com hem dit en d'altres ocasions,<b> podem debatre sobre el model de forces que tindrem, però no pas si n'hem de tenir</b>.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<b>Articles relacionats</b><br />
<b><br /></b></div>
<div dir="ltr">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lWUd6Sk4wdnByQjA/edit">Països Bàltics, la mida no és excusa</a><br />
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lbDd3cUxCNDZlQ1k/edit">Txèquia i </a><u><a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lbDd3cUxCNDZlQ1k/edit">Eslovàquia</a></u><br />
<a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC_Defensa_com10_Pdpn_rdics.pdf">La política de defensa dels Països Nòrdics </a><br />
<a href="http://sem-cat.blogspot.com.es/2014/10/reciprocitat-concepte-clau-pel.html?m=1">Reciprocitat, concepte clau pel reconeixement </a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-28543836853815653652016-02-04T03:09:00.001-08:002016-02-04T03:20:34.145-08:0080 anys del Regiment Pirinenc nº1<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLYxpLGVJsaaAJ0oPaOwz_lT0MCRICBmtdso9g0-08JZBcFYMP-nFuQt3YwJ7AmwSA-4l08qyHD88c0HbB7ZCMaNFv1BVoLii2Q0RlUWGdRGvKmQzc7cFf5sdx1a_4iGuL5pR7I6gGf2A/s1600/12662009_10205865076961960_2633281167748261120_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiLYxpLGVJsaaAJ0oPaOwz_lT0MCRICBmtdso9g0-08JZBcFYMP-nFuQt3YwJ7AmwSA-4l08qyHD88c0HbB7ZCMaNFv1BVoLii2Q0RlUWGdRGvKmQzc7cFf5sdx1a_4iGuL5pR7I6gGf2A/s320/12662009_10205865076961960_2633281167748261120_n.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El proper dimarts <b>23 de febrer, a les 7 del vespre</b>, es celebrarà l'<a href="https://www.facebook.com/events/498280253708738/">Acte inaugural</a> del <b>80è aniversari del Regiment Pirinenc nº1 de Catalunya</b>. L'acte tindrà lloc a La Memòria llibreria, (<b>Plaça de la Vila de Gràcia, 19, Barcelona</b>)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
L'acte consistirà en una conversa amb Joan Escudé (veterà centenari del regiment), Rosa M. Terrafeta (biògrafa d'andreu Xandri), Francesc Xavier Hernandez Cardona (historiador), per encetar el 80è Aniversari del Regiment Pirinenc nº1 de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És un acte que des de la Societat d'Estudis Militars no ens podem estar de recomanar, així com fer-ne difusió. El Regiment Pirinenc nº1 fou una unitat modèlica, que combaté amb professionalitat i heroisme durant la Guerra Civil.</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-32858014084610622512015-12-22T03:16:00.001-08:002017-01-16T08:54:09.405-08:00PERSONAL I MATERIAL, ALGUNES OBSERVACIONS<div class="MsoNormal">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9FineXaSHAGcpYZg2NnXVSjysNqUXyRmJNyMQFkSFz3MvbeQWrO8eBNDIbieB9JpmKWTdaKCGLGRddbLOHL-khSQJtpYsgEsXM4plBZkfgiQUkgbpXZmpBq_I7LUVd9xsp-6KJo_dNaI/s1600/69554.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi9FineXaSHAGcpYZg2NnXVSjysNqUXyRmJNyMQFkSFz3MvbeQWrO8eBNDIbieB9JpmKWTdaKCGLGRddbLOHL-khSQJtpYsgEsXM4plBZkfgiQUkgbpXZmpBq_I7LUVd9xsp-6KJo_dNaI/s320/69554.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Personal de la IAF davant un A-4 <i>Skyhawk</i>; Font: IAF</td></tr>
</tbody></table>
La recent <a href="http://www.iaf.org.il/4428-45751-en/IAF.aspx">notícia</a> sobre la retirada dels caça-bombarders A-4 <i>Skyhawk </i>de la Força Aèria d’Israel ens ofereix una oportunitat per reflexionar sobre les capacitats de combat d’unes forces de defensa. La tecnologia n’és la clau? Ho són les persones? Ambdues? Ara hi entrem.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Els <i>Skyhawk </i>van ser emprats intensivament per les IDF des del 1967, participant en la Guerra de Desgast (1967-70), la Guerra del Yom Kippur (1973) i l’Operació “Pau per a Galilea” (1982). Posteriorment es farien servir com per tasques d’instrucció en la seva versió biplaça. Era un disseny senzill, subsònic, i superat en capacitats per altres aparells, tant del Bloc occidental com del soviètic. No entrarem ara en les especificacions tècniques dels A-4. I malgrat això s’ha mantingut en servei quasi mig segle. Com hem dit, el que ens interessa és reflexionar sobre què és allò que conforma les capacitats de combat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>Personal</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
L’exemple que hem posat no és pas únic, ni dins de la història de les IDF, ni tampoc en la història militar en general. S’ha vist en diverses ocasions com forces amb material inferior s’imposaven sobre d’altres més ben equipades. És on entren en joc les qualitats i els defectes a nivell de doctrina, ensinistrament i organització. Efectivament, allò que solem anomenar “intangibles”. No es poden mesurar, comprar ni improvisar, però solen ser determinants. Creiem molt indicat compartir les paraules de l’historiador militar israelià Martin van Creveld:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>«Within the limits sets by its size, an army’s worth as a military instrument equals the quality and quantity of its equipment multiplied by what, in the present study, will be termed its “Fighting Power”. The latter rests on mental, intellectual and organizational foundations: its manifestations, in one combination or another, are discipline and cohesion, morale and initiative, courage and toughness, the willingness to fight and readiness, if necessary, to die. “Fighting Power,” in brief, is defined as the sum total of mental qualities that make armies fight. »</i>[1]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des de bon començament hem defensat la importància fonamental que les futures Forces de Defensa de Catalunya disposin d’una doctrina coherent, que n’afaiçoni el creixement en lloc d’obsessionar-nos en si escollim un o altre sistema d’armes. D’això també se’n deriva la instrucció i la cultura de comandament. Els futurs oficials i sots-oficials de les FDC han de ser un exemple pels seus subordinats, no pas una estructura ossificada plena de buròcrates classistes i “carreristes”, més pendents d’omplir “checklists” que no pas de liderar des del front.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>Material</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Ara bé, no hem de caure en equívocs i pensar que la qüestió de l’equipament és secundària. Tot i que tenim pendent un document monogràfic sobre política d’adquisició de material (“procurement”), en vàrem donar unes pinzellades al <a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lUkRsRXZFZnJ5TXM/view">document de pressupostos</a>: </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
«La inversió en material, si bé tindrem ofertes temptadores d’agafar “packs”, ha de ser reflexiva i estudiada fins el darrer detall. Hem d'elaborar uns criteris d’adquisició (“procurement") per tal que tots els sistemes (armes, sensors, comunicacions,etc...) que comprem encaixin correctament i no siguin un llast. No només hem de tenir en compte les especificacions tècniques i el preu de determinat sistema, sinó els costs de tot el seu "life cycle". Si bé no hi ha pràcticament cap estat que sigui absolutament autosuficient en material de defensa, cal mirar de reduïr aquesta dependència en alguns àmbits clau, com és el cas del "life cycle".»</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Creiem però, molt indicat reproduir aquí la visió de Franklin Spinney, després d’anys d’experiència al Pentàgon:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>«The term “complexity,” used throughout the analysis, can be defined as the quality of the whole that relates the number, arrangement, and coordination of the parts to the ability of an individual to comprehend the whole. The implications are clear: Increasing complexity increases the number of parts, increases the variety of arrangements, and complicates the coordination of the parts, thereby decreasing the ability of an individual to comprehend the whole. Increasing complexity is a cost, because it decreases the ability to understand and consequently makes more difficult to adjust to, or shape, internal or external change. Put another way, increasing complexity increases rigidity in a game in which flexibility is a paramount virtue. »</i>[2]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Spinney també assenyalà que l'increment de la complexitat no té una correlació proporcional en increment de les capacitats militars, però si que augmenta les vulnerabilitats derivades de la incertesa[3].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
D'això n'haurem de ser molt conscients en la creació de les FDC. En cap cas però, estem rebutjant la implementació de noves tecnologies, però sí l'adquisició poc reflexiva que només aconsegueix drenar les arques públiques i minar les capacitats militars, allò que ens agrada anomenar el “complex de la carta als Reis Mags”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així doncs, enllaçant amb l'exemple que obria aquest article, haurem deduït que la fiabilitat derivada del disseny senzill dels A-4 Skyhawk, multiplicada per les capacitats del personal de les IDF (a l'ensems derivades d'una bona doctrina i ensinistrament) el convertiren en el caça-bombarder tan lloat que hem conegut.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<b>Conclusions</b><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Per tal que Catalunya pugui desenvolupar una dissuasió convencional creïble, cal que les FDC estableixin una doctrina coherent que aporti els principis rectors en la creació de força. Aquesta ha de passar forçosament per una selecció i formació acurada del seu personal (especialment –però no únicament– dels comandaments) basada en el mèrit, la iniciativa personal i les capacitats de lideratge, en contraposició al clientelisme, adotzenament i evasió de la responsabilitat (el famós “escaqueo”). Respecte a l'adquisició de material, caldrà valorar sempre com aquest s'integra en el conjunt i alhora quin cost total ens pot comportar. Concloem aquí aquest article, tot convidant als lectors a reflexionar i, sobretot, no obsessionar-se en fer la "carta als Reis<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;">".</span></div>
<br />
<div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<!--[if !supportFootnotes]-->
<br />
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="MsoFootnoteText">
<div style="text-align: justify;">
<span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><!--[if !supportFootnotes]--><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></span><!--[endif]--></span></span><span lang="CA"> Van Creveld, Martin “</span><i><span lang="CA" style="background: white; color: #252525;">Fighting Power: German and US Army
performance, 1939-1945</span></i><span lang="CA" style="background: white; color: #252525;">” Greenwood Press, 1982. p.3 </span><span style="text-align: justify;">«Dins dels límits establerts per la seva mida, la vàlua d’un exèrcit com a instrument militar és igual a la quantitat i qualitat del seu equipament multiplicat pel què, al present estudi, anomenarem “poder de lluita”. Aquesta rau en fonaments mentals, intel·lectuals i organitzatius: les manifestacions del qual, en una o altra combinació, són disciplina i cohesió, moral i iniciativa, coratge i tenacitat, la disposició a lluitar i, si calgués, a morir. El “poder de lluita”, en resum, es defineix com la suma total de les qualitats mentals que fan que els exèrcits lluitin.» (Traducció pròpia) </span></div>
</div>
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference" style="text-align: justify;"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"> <br />[2]</span></span></span></span><span lang="CA" style="text-align: justify;"> Spinney, Franklin C. <i>“Defense
Facts of Life: The Plans/Reality Mismatch”</i>, Westview Press; 1985. P.6 </span><i style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">«</span></i><span lang="CA" style="text-align: justify;">El terme “complexitat,
emprat al llarg te l’anàlisi, pot ésser definit com la qualitat del conjunt que
comprèn el nombre, arranjament, i coordinació de les parts a l’habilitat d’un individu
per entendre el conjunt. Les implicacions són clares: incrementant la
complexitat incrementa el nombre de parts, incrementa la varietat d’arranjaments,
i complica la coordinació de les parts, disminuint d’aquesta manera l’habilitat
d’un individu d’entendre el conjunt. Incrementar la complexitat és un cost,
doncs aquesta disminueix l’habilitat d’entendre i conseqüentment fa més difícil
d’ajustar, o afaiçonar, el canvi intern o extern. Dit d’una altra manera,
incrementar la complexitat incrementa la rigidesa en un joc en el qual la
flexibilitat és una virtut cabdal.</span><i style="text-align: justify;"><span lang="EN-GB" style="font-family: "verdana" , "sans-serif"; mso-ansi-language: EN-GB;">» </span></i>(Traducció pròpia)</div>
<div class="MsoFootnoteText">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="MsoFootnoteText">
<span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA"><span class="MsoFootnoteReference"><span lang="CA" style="font-family: "calibri" , "sans-serif"; font-size: 10.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></span></span></span><span lang="CA"> </span><span lang="ES-TRAD">Op. Cit. :
pp 83-105</span></div>
</div>
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-46559968230077667252015-09-24T03:32:00.000-07:002015-09-24T08:02:04.005-07:00Rebatent tòpics<div style="text-align: justify;">
Recentment els amics del Pati Descobert han publicat un article al seu espai del diari Ara titulat <a href="http://www.ara.cat/eleccions27s/Catalunya-lOTAN-lantimilitarisme-esta-arrelat_0_1436256413.html">Catalunya a l’OTAN: l’antimilitarisme està molt arrelat</a> en el qual, a partir d'unes dades de confiança en l'exèrcit espanyol baixes per part dels independentistes, s'infereix que la societat catalana, especialment les persones independentistes, són antimilitaristes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Anem a pams. En primer lloc, l'IEC defineix el militarisme com «Predomini de l’element militar en el Govern de l’Estat.» En aquest sentit, hom pot afirmar que cap democràcia occidental, on el poder militar està subordinat a un govern civil legítim, democràticament escollit, és militarista. Així doncs, des de la SEM podem dir que som també antimilitaristes. Malgrat això, basant-nos en <a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC%20Defensa%20Com6%20-%20Una%20an%C3%A0lisi%20estrat%C3%A8gica.pdf">anàlisis</a> i <a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC%20Defensa%20com3.pdf">comparatives</a>, hem arribat a la conclusió que una Catalunya independent haurà de disposar d'unes forces de defensa <a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/dos_sectorials/ANC%20Defensa%20Com7%20-%20Doctrina%20militar%20Desenvolupament%20d" model="" propi.pdf="" un="">amb unes missions concretes</a>, equiparables a les d'altres estats del nostre entorn d'una dimensió semblant a la nostra.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnWIBDAnrPV6ffU0aOGfbqF8QDlFWPzR_PxLJqm3Kprl5ZY2uNNvDiTATerEd6CVi0z5Cd6zM13FwTcCHfBDKKDIt2QnTOkN0PifbDvYEo_h4iS0_A03mrgL7Awp6UQ8Bi1lSOKWHxf4/s1600/pati-descobert_ARAIMA20150922_0222_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiTnWIBDAnrPV6ffU0aOGfbqF8QDlFWPzR_PxLJqm3Kprl5ZY2uNNvDiTATerEd6CVi0z5Cd6zM13FwTcCHfBDKKDIt2QnTOkN0PifbDvYEo_h4iS0_A03mrgL7Awp6UQ8Bi1lSOKWHxf4/s320/pati-descobert_ARAIMA20150922_0222_1.jpg" width="319" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gràfic extret del Diari Ara</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En segon lloc, sent rigorosos, de les dades que presenten l'únic que es pot inferir és que les persones independentistes tenen una confiança molt baixa en l'exèrcit espanyol. Aquesta dada no ens sorprèn perquè l'exèrcit espanyol -des de temps del conde-duque de Olivares i fins al temps del ministre Morenés- s'ha utilitzat per atemorir, quan no assassinar, a qui dissenteix d'una determinada concepció de l'estat espanyol.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Amb tot això volem dir que mentre el Centre d'Estudis d'Opinió no inclogui a les seves enquestes periòdiques la pregunta “creieu que una Catalunya independent ha de tenir unes forces de defensa?”, l'únic que tenim són opinions subjectives, en un sentit i en un altre. Tot i que, com que des del SEM ens obstinem a pensar que Catalunya, malgrat tot, és un país normal, creiem que la resposta seria “sí” en com a mínim un 50%.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Lamentablement, a Catalunya la opinió publicada està segrestada per part d'un lobby “antimilitarista” fortament subvencionat, que ha convertit el pacifisme en el seu particular 'modus vivendi' (a tall d'exemple, l'Institut Català Internacional per la Pau és un ens que, amb un pressupost d’1,14 milions d'euros, aportat al 100% per la Generalitat, té 13 persones en nòmina<a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/sitges/Escritorio/Rebatent%20t%C3%B2picsV1.docx#_ftn1">[1]</a>; el número de conflictes internacionals que ha previngut o ha resolt no es coneix). Ens sembla execrable que hi hagi qui, d'un objectiu noble i que compartim, com és la Pau, en tregui un profit personal. Sovint, a més, des dels rengles del lobby pacifista s'esgrimeix l'argument pervers que, si una Catalunya independent ha de tenir “exèrcit” (redueixen les diverses components d'unes forces armades a “exèrcit”) no volen la independència. Suposem que ja els està bé viure subjugats a l'estat espanyol i, a més, seguir tenint un “exèrcit”, l'espanyol (el qual, per cert, col·labora entusiàsticament a aquesta subjugació).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /><div style="text-align: justify;">
<b>Pel respecte i estima que tenim pels autors del Pati Descobert ens dol el poc rigor d'aquest article en una qüestió tan delicada com és la defensa del nostre país i el fet que s'enfilin acríticament al carro de qui no vol que Catalunya sigui un Estat normal.</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br /> <br /><br /><a href="file:///C:/Documents%20and%20Settings/sitges/Escritorio/Rebatent%20t%C3%B2picsV1.docx#_ftnref1">[1]</a> Departament d’Economia; <a href="http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/02_entitats.php?any=2015">Pressupostos 2015</a> . ICIP: <a href="http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2015/pdf/ED_8140.pdf">Ingressos i despeses</a> , <a href="http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2015/pdf/AP_8140.pdf">annex de personal</a> .<div>
<div id="ftn1">
</div>
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-16037052078652857302015-09-23T08:00:00.000-07:002015-12-16T10:14:49.686-08:00Fora de la UE, opcions per la defensa<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_miDpQRaKLiKgtmFFsa-wxSie6qxSm_N9mp8-dj-qOE-jKqO5xmISpOyQWiUOOwcHbLXg5sH9y34QxFwvMoYOw8lHfVxNOE2O2n2PbrD40ioPz10ZkKxngCZ08Szg4qIYTjNXM7X2z3k/s1600/armee-soldat-suisse.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="111" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_miDpQRaKLiKgtmFFsa-wxSie6qxSm_N9mp8-dj-qOE-jKqO5xmISpOyQWiUOOwcHbLXg5sH9y34QxFwvMoYOw8lHfVxNOE2O2n2PbrD40ioPz10ZkKxngCZ08Szg4qIYTjNXM7X2z3k/s200/armee-soldat-suisse.jpg" width="200" /></a></div>
En els darrers mesos, i especialment durant la campanya electoral, s’ha plantejat la possibilitat que una Catalunya independent quedés fora de la Unió Europea. Així doncs, ens proposem amb aquest article plantejar les possibilitats per la defensa en cas que això s’esdevingués. Prendrem com a referències Noruega i Suïssa, dos països que, sense ser membres de la UE, disposen d’uns models de defensa altament respectats.
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<b>La via Noruega
</b></div>
<div dir="ltr">
<br /></div>
<div dir="ltr">
<div style="text-align: justify;">
Noruega no és membre de la UE però sí que ho és de l’OTAN. El seu model de defensa es basa en la conscripció selectiva, ampliada també a les dones el 2012[1]. Aquest país, tot i haver participat en diverses operacions internacionals, com per exemple a Bòsnia i l’Afganistan, continua basant la seva defensa en un enfocament territorial. No és per casualitat ja que, malgrat l’enfonsament de la Unió Soviètica, el marc geopolític noruec no ha canviat tan dràsticament respecte de la Guerra Freda.</div>
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>"El principi rector de la planificació de defensa noruega al llarg dels 90 fou la contínua possibilitat d’una invasió militar de la Noruega del nord. Per la intel·ligència noruega, la importància estratègica per Rússia del “Gran Nord” havia crescut, i les forces russes a la regió s’estimaven suficients per llançar un atac aïllat al nord de Noruega. Romania la incertesa a Noruega sobre l’estabilitat real a la Rússia dels 90, a causa dels problemes econòmics i la inestabilitat política que plagava el país. Les Forces Armades també necessitaven mantenir prou poder aeri i marítim per dur a terme tasques de vigilància i exercir l’autoritat i la sobirania a les zones econòmiques marítimes de Noruega, una missió d’importància creixent tan bon punt Noruega començà a desenvolupar els recursos de petroli i gas cada cop més al nord." </i>[2]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És per això doncs, que Noruega decideix mantenir unes forces de defensa considerables, les quals li permeten exercir la seva sobirania sobre l’extensió vastíssima del seu Gran Nord, i alhora ser membre d’una aliança militar que li garanteixi una capacitat de dissuasió creïble.</div>
<br />
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<b>La via suïssa
</b></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Suïssa és un referent com a país neutral; no forma part ni de la UE ni tampoc de l’OTAN, si bé és cert que manté àmbits de col·laboració dins el Partnership for Peace des del 1996[3]. La neutralitat Suïssa, indestriable de la seva política de defensa, es basa en un model de conscripció obligatòria universal masculina. Alhora, el dret dels ciutadans a disposar d’armes és concebut com a garantia de llibertat i deure de ciutadania. Creiem indicat copiar aquí el punt de vista d’un expert:
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<i>"Qualsevol discussió sobre el valor o manca d’aquest d'una població civil armada ha de considerar tant els moments anormals, com els normals. Tal com l'experiència de la Segona Guerra Mundial il·lustra dramàticament, les polítiques governamentals que desarmen els civils en temps de pau els deixen subjectes a la depredació de forces d’ocupació en temps de guerra. Per bé que cal tenir en compte altres factors a més d’aquest en la sort per a Suïssa d’haver-se deslliurat d’ambdues guerres mundials, aquest fet hauria estat impossible sense la seva tradició de neutralitat armada. I si aquesta tradició d’armar cada ciutadà per una banda dissuadeix agressors externs, de cap manera encoratja el crim en temps de pau per una altra."</i> [4]</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Respecte als detractors suïssos a la possessió d’armes, Halbrook estableix una interessant vinculació amb els partidaris d’un estat centralista i l’entrada a la UE:</div>
<br />
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<i>"Els partidaris de les restriccions a les armes de foc solen ser socialistes i diversos grups d’esquerres, incloent-hi aquells que volen abolir l’exèrcit de milícia, enfortir el govern central, assemblar-se més a Alemanya, i incorporar-se a la Unió Europea. Irònicament, el Partit Socialista Suïs fou semblantment pacifista quan Adolf Hitler pujà al poder. No obstant, els socialistes suïssos finalment reconegueren el perill, i el 1942, quan Suïssa es trobava completament encerclada per dictadures de l’Eix, el Partit Socialista resolgué, “Els suïssos no s’han de desarmar mai, fins i tot en temps de pau”"</i>[5]</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Queda clar doncs, que la política de neutralitat suïssa en cap cas menysté les possibles amenaces, sinó tot al contrari, com tampoc defuig de proveir els mitjans per afrontar-les. Nogensmenys, l’enfocament suïs de la defensa rebutja emprar un exèrcit mercenari professional sinó que considera la defensa com una responsabilitat compartida de tota la ciutadania, de manera que, amb aquesta concepció de “poble en armes” cada individu es converteix en una veritable “darrera línia de defensa”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>Conclusions</b></div>
<br />
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
El model noruec (dins de l’OTAN i fora de la UE), seria una mena d’abraçada entre els posicionaments del president Mas (dins de l’OTAN) i les CUP (fora de la UE)
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
El plantejament suís (poble en armes), entroncaria amb la llarga tradició d’institucions d’autodefensa dels catalans, tot combinant esperit de servei i exigència.
</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
Quina seria la via catalana en defensa fora de la Unió Europea? Això és quelcom que només pot determinar la ciutadania. Per atemorir-nos se sol dir: “Fora de la UE hi fa molt de fred”. Si es refereixen al clima suís o noruec tenen raó. Tret d’això, tampoc s’hi està tan malament.</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br />
Notes</div>
<div dir="ltr" style="text-align: justify;">
<br /></div>
[1] Veure “<a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC_Defensa_com10_Pdpn_rdics.pdf">La política de defensa dels Països Nòrdics</a>” <br />
[2] Lunde Saxi, Hakon; “<a href="http://brage.bibsys.no/xmlui/bitstream/handle/11250/99267/DSS0110.pdf">Norwegian and Danish defence policy</a>”; 2010 p.65<br />
[3] <sup style="line-height: 100%;"> </sup>Veure <a href="http://www.nato.int/cps/en/natolive/topics_82584.htm">Signatures of Partnership for Peace Framework Document</a><br />
[4] Halbrook, Stephen P.; <a href="http://www.stephenhalbrook.com/law_review_articles/citizens-in-arms.pdf">Citizens in arms: the Swiss experience</a> ; 2003 p.172.<span style="font-size: x-small; line-height: 100%;"> </span><br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
</div>
[5] Ídem: p.151<br />
<div lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><span lang="ca-ES"> </span></span>
</div>
<br />
<br />
<br />Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-42231007758516736792015-07-29T03:31:00.000-07:002015-07-29T04:40:21.396-07:00Una anàlisi estratègica. Revisió 2015<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://pds3.egloos.com/pds/200706/18/15/d0015015_03065285.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://pds3.egloos.com/pds/200706/18/15/d0015015_03065285.jpg" height="133" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Fa més de dos anys, dins el marc de la Sectorial de Defensa de l’ANC, vam publicar la primera edició d'aquest document. Com aleshores, considerem que no es poden dissenyar unes forces de defensa sense una anàlisi rigorosa del nostre marc estratègic. Aquesta nova edició manté integre el text original, tot incorporant-hi un apèndix intitulat “Situació geopolítica a les fronteres de la Unió Europea”. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Podeu consultar el document <a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2landfYmVlLXJ2WnM/view?usp=sharing">clicant aquí</a>.</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-8899444696309800312015-07-21T10:38:00.000-07:002017-01-16T08:56:26.600-08:00Les armes no eduquen<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201503/576_1426248177Captura_de_pantalla_2015-03-13_a_les_12.14.29.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201503/576_1426248177Captura_de_pantalla_2015-03-13_a_les_12.14.29.jpg" height="180" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: x-small; text-align: start;">Foto: <a href="http://t.naciodigital.cat/index.php?id=91235">Naciodigital.cat</a></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
La setmana passada el Parlament va aprovar la <a href="http://www.parlament.cat/activitat/bopc/10b482.pdf#page=41">proposta de resolució d’ERC</a> per la qual s’insta «al Govern de la Generalitat, i en especial al Departament d’Ensenyament, com a coordinador del Saló de l’Ensenyament, Setmana de la Formació i el Treball, que faci totes les gestions oportunes amb Fira de Barcelona, perquè en les properes edicions del Saló no hi participin les Forces Armades espanyoles.»</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No podem estar més d’acord amb aquesta resolució. Esperem que en les properes edicions del Saló de l’Ensenyament, enlloc de la participació de les Forces Armades espanyoles, hi participin les <b>Forces de Defensa de Catalunya</b>.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Nogensmenys, una mica més amunt de la proposta podem llegir: «Els valors que transmeten les institucions militars com l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i, sobretot, la violència com a mitjà per a resoldre conflictes, contradiuen els valors de l’educació dels i les joves del nostre país, basada en la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, el foment de la pau i el respecte dels drets humans.»</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per començar, no creiem que valors com l’obediència –sempre que sigui voluntària, i a una autoritat a qui legítimament reconeguem i respectem– o la disciplina siguin negatius. De fet, el que trobem preocupant és que, valors com l’obediència o la disciplina contradiguin els valors de l’educació al nostre país. No hem d’obeir als mestres? No hem de ser disciplinats en l’estudi? Potser aquesta manca de valors és el que ha dut el nostre sistema educatiu a límits sovint gairebé insostenibles.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per una altra banda, tal i com hem explicat a bastament[1], unes forces de defensa modernes han de ser reflex de la societat a la qual serveixen. Les forces armades de països avançats en són exemple: a Noruega, la majoria del Parlament va aprovar ampliar la conscripció a les dones[2]; i membres de totes les branques i de tots els rangs –inclosos alts oficials– de les seves forces armades participen, vestits d’uniforme, les marxes de l’orgull gai[3]. Les forces armades d’un país seran patriarcals i androcèntriques en la mesura que ho sigui la societat d’aquest país.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
En aquest sentit, a Catalunya hem estat sempre capdavanters, incorporant ja el 1713 a dones a les files de l’exèrcit, en regiments de línia, com ho demostra, per exemple, el llibre d’òbits de l’arxiu diocesà de la Seu d’Urgell[4].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Pel que fa a «la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, el foment de la pau i el respecte dels drets humans» creiem que són valors tant preciosos, que cal defensar-los per tots els mitjans. <br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Malauradament, des que el món és món i fins avui dia, hi ha gent que no comparteix aquests valors i que, ans tot el contrari, vol imposar, per la força de les armes, l’esclavatge, l’alienació, l’egoisme, el menyspreu, la desigualtat, la guerra i la violació dels drets humans. Ens calen unes forces de defensa, no per imposar-nos sobre ningú, sinó per evitar que ningú s’imposi sobre nosaltres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Malgrat que ens hagin volgut fer creure el contrari, els catalans no tenim cap discapacitat que ens impedeixi defensar-nos. El poble de Catalunya té tot el dret de disposar de tots els mitjans de què disposen la resta d’estats del món per defensar-se, incloses les forces armades, i per defensar a qui realment no és capaç de fer-ho per si mateix. Per «la responsabilitat» i per «la solidaritat» que la resolució invoca.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pensar altrament és fer-se còmplice de qui ens vol lligats de mans i peus, emmordassats, capcots, mesells, com a nació i com a individus. És condemnar-nos definitivament a l’extinció com a poble. Tristament, una altra volta es fa patent la ignorància supina del que significa ser un Estat per part de qui, suposadament, defensa la independència de Catalunya.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Com ha comentat un amic, gens ni mica sospitós de militarisme: <br />
<br />
<i>“Les armes no eduquen, cert. Però com que en aquest món, gent sense educació les té, fan falta per defensar-se. Qui cregui una altre cosa, s'enganya a si mateix.” </i><br />
<i><br /></i>
No ho podríem resumir millor.<br />
<br />
<br />
<br />
[1] <a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/dos_sectorials/ANC%20Defensa%20Com7%20-%20Doctrina%20militar%20Desenvolupament%20d%27un%20model%20propi.pdf">Doctrina militar: desenvolupament d’un model propi</a> <br />
<br />
[2] <a href="https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/female-conscription">https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/female-conscription</a> <br />
<br />
[3] <a href="https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/proud-participant-in-oslo-pride">https://forsvaret.no/en/newsroom/news-stories/proud-participant-in-oslo-pride</a> <br />
<br />
[4] <a href="https://instagram.com/p/5W8UI3k7n6/">https://instagram.com/p/5W8UI3k7n6/</a><br />
<div>
<div id="ftn4">
</div>
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-61997857213676052162015-06-19T09:16:00.001-07:002017-01-16T08:59:02.919-08:00De defensa, ja en paguem<br />
<div style="text-align: justify;">
Un tòpic que sentim sovint en contra de que la Catalunya independent disposi d'unes forces armades és que això comportaria una despesa inassumible. Aquesta afirmació omet però que actualment ja n'estem pagant unes. Ens proposem amb aquest article aportar les dades necessàries per desmuntar aquest tòpic absurd.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un dels àmbits d'estudi on més ha treballat l'independentisme és el dels tributs i, més concretament, la manca de reciprocitat entre l'esforç fiscal català i el retorn per part de l'Estat espanyol. No ens hi allargarem gaire. El Principat de Catalunya representa el 16% de la població de l'Estat, el 20% del seu PIB i el 23% dels impostos[1]. Si tenim present que l’any passat l’Estat espanyol va invertir el 0,9% del seu PIB en defensa[2], ens surt una xifra de 9.596 milions d’euros. A partir d’aquí, vegem que aportem els catalans a la defensa en funció de les tres primeres magnituds exposades:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
● Segons població (16%): 1.535,36 MEUR<br />
● Segons PIB (20%): són 1.919,20 MEUR<br />
● Segons tributs recaptats (23%): 2.303,04 MEUR<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Vist això, resulta evident que els catalans ja estem pagant unes forces armades. Per tant, certs plantejaments que afirmen que al nounat Estat català li seria impossible finançar la seva pròpia defensa només poden ser fruït del desconeixement ingenu o de la mentida conscient. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Un altre element en qüestió és quin retorn econòmic té l’aportació econòmica catalana a la defensa. En tots els països aquest retorn té dues vies: el personal del Ministeri de Defensa (sigui militar o civil) i els contractes de material, manteniment i serveis. Respecte al personal, al Principat no hi tenim grans aquarteraments ni centres administratius, de forma que el retorn en forma de consum per part del personal és més aviat escàs. L’única excepció (a escala local) és l’Acadèmia General Bàsica de Sots-oficials, situada a Talarn, que representa una font d’ingressos important per aquest municipi del Pallars Jussà.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No obstant, allà on hi ha un retorn més important és l’àrea referent al material, manteniment i serveis. No deixà de ser curiós que un país com el nostre, amb una tradició industrial que no desgranarem ara, no disposi de cap factoria de les principals empreses de defensa de l’Estat. Que empreses com Airbus tinguin els centres de producció i disseny a Andalusia i Madrid respectivament[3] no s’explica sense determinades decisions polítiques. El mateix podem dir de Navantia[4] i de l’antiga Santa Bábara[5] (ara dins de General Dynamics). No hi ha cap dels sistemes d’armes que fabriquen que no pugui ser produït pel teixit industrial català, ja sigui de forma immediata o amb determinades modificacions en alguns centres de producció.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Si bé hi ha moltes més empreses de defensa, ens limitarem a exposar aquí l’ocupació que generen les tres que hem esmentat.<br />
<br />
● Airbus: 3.000[6]<br />
● Navantia: 5.620[7]<br />
● G.D.-Santa Bárbara: 1.800[8]<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Recordem que estem parlant de llocs de treball directes, no hem d’oblidar les empreses subcontractades per altres tasques. Però només amb les xifres aportades ja tenim 10.420 llocs de treball directes i altament qualificats. Alhora, cal recordar que aquestes empreses no només treballen per al mercat local, sinó que tenen clients a escala global. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tanquem l’article aquí, doncs no era la intenció fer un estudi detallat sobre el retorn econòmic de la despesa en defensa. Es fa evident que una Catalunya independent pot abordar perfectament la despesa de la defensa, doncs ja n’estem pagant una. I com ja vam demostrar anteriorment, la despesa en defensa no es contraposa al benestar[9]. Però no només això, també pot ajudar a redreçar la situació econòmica del país. O els hi direm als milers d’aturats i “expats” que nosaltres som purs i castos i no volem indústria de defensa?</div>
<br />
<br />
<b>Documents relacionats</b><br />
<ul>
<li><a href="https://drive.google.com/open?id=0B8W0FX7ueB2lcDd4VVZ5dmFQQ0E&authuser=0">La defensa es contraposa al benestar?</a></li>
<li><a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lUkRsRXZFZnJ5TXM/view">Pressupostos de defensa: principis rectors, objectius i periodització</a></li>
</ul>
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<hr align="left" size="1" width="33%" />
<!--[endif]-->
<br />
<div id="ftn1">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[1]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> Veure Sala i Martin, Xavier, “El
dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya: una anàlisi divulgativa”: </span><a href="http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm"><span style="color: #1155cc;">http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/deficit/deficit.htm</span></a>
</div>
</div>
<div id="ftn2">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[2]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt;">
Font: SIPRI ; Consultar taules a </span><a href="http://www.sipri.org/research/armaments/milex/milex_database"><span style="color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">http://www.sipri.org/research/armaments/milex/milex_database</span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span></div>
</div>
<div id="ftn3">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[3]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt;">
Veure ubicacions a </span><a href="http://militaryaircraft-airbusds.com/Company/CompanySites.aspx"><span style="color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">http://militaryaircraft-airbusds.com/Company/CompanySites.aspx</span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span></div>
</div>
<div id="ftn4">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[4]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt;">
Veure ubicacions a </span><a href="https://www.navantia.es/interior.php?id_sec=2"><span style="color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">https://www.navantia.es/interior.php?id_sec=2</span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span></div>
</div>
<div id="ftn5">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[5]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt;">
Veure ubicacions a </span><a href="http://www.gdels.com/contact/locations.asp?cod=7"><span style="color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">http://www.gdels.com/contact/locations.asp?cod=7</span></a><span style="font-size: 10.0pt;"> </span></div>
</div>
<div id="ftn6">
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[6]</span></sup><!--[endif]--></sup><span lang="EN-GB" style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: EN-GB;"> Veure </span><a href="http://www.airbus.com/company/worldwide-presence/airbus-in-spain/"><span lang="EN-GB" style="color: #1155cc; mso-ansi-language: EN-GB;">http://www.airbus.com/company/worldwide-presence/airbus-in-spain/</span></a> <span lang="EN-GB"><o:p></o:p></span></div>
</div>
<div id="ftn7">
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[7]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> SIPRI (2013) </span><a href="http://books.sipri.org/product_info?c_product_id=486"><span style="color: #1155cc;">http://books.sipri.org/product_info?c_product_id=486</span></a>
<span style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> </span></div>
</div>
<div id="ftn8">
<div class="normal" style="text-align: justify;">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[8]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt; line-height: 115%;"> Veure </span><a href="http://www.gdels.com/about_us/heritage.asp"><span style="color: #1155cc;">http://www.gdels.com/about_us/heritage.asp</span></a>
</div>
</div>
<div id="ftn9">
<div class="normal">
<sup><!--[if !supportFootnotes]--><sup><span style="font-family: "arial" , "sans-serif"; font-size: 11.0pt; line-height: 115%;">[9]</span></sup><!--[endif]--></sup><span style="font-size: 10.0pt;">
Veure “</span><a href="https://drive.google.com/open?id=0B8W0FX7ueB2lcDd4VVZ5dmFQQ0E&authuser=0"><span style="color: #1155cc; font-size: 10.0pt;">La defensa es contraposa al benestar?</span></a><span style="font-size: 10.0pt;">”</span></div>
</div>
</div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-28395788030795946562015-06-03T02:59:00.000-07:002015-06-03T02:59:48.246-07:00Defence Budget Guiding principles, objectives, and distribution in time<div style="text-align: justify;">
In order for any kind of policy to be credible, it must come hand in hand with the corresponding draft budget. This is also the case with defence policy, which as already proven in our latest document, in no way is contrary to welfare policies. This mantra, repeated to death by the Pacifist lobby, is only true when the defence budgets are not properly managed. As we are aware, countries like Norway or Denmark have much larger defence budgets than the Kingdom of Spain while enjoying an enviable welfare state. As a result, as in any area where public funds are invested, one has to ensure that management is rational in planning and effective when it comes to implementation. We must also say that this document is a brief guiding summary of our larger, more detailed, papers on each of the branches of the CDF (Catalan Defence Forces). One must take into account, though, that a reflective reading of the documents “<a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC%20Defensa%20Com6%20-%20Unaan%C3%A0lisiestrat%C3%A8gica.pdf">A strategic analysis</a>” and “<a href="http://assemblea.cat/sites/default/files/dos_sectorials/ANC%20Defensa%20Com7%20-%20Doctrina%20militar%20Desenvolupament%20d%27unmodelpropi.pdf">Military doctrine: development of our own model</a>” is essential to understand this paper. These two documents “support” those dealing with the dimensions of the Naval Force, the Air Force, the Army, the Common Services, and the Reserve (the latter two yet to be published).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2la1o1ZlJTWGxIelU/view?usp=sharing">FULL DOCUMENT HERE</a>Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-54540169494810104832015-06-03T02:46:00.001-07:002015-06-03T02:52:22.768-07:00Pressupostos de Defensa Principis rectors, objectius i periodització<div style="text-align: justify;">
Qualsevol tipus de política, per ser creïble, ha d’anar acompanyada de la corresponent proposta pressupostària. És també el cas de la política de defensa que, com ja vam demostrar amb el darrer document, no va pas en detriment de les polítiques de benestar. Aquest tòpic, emprat fins l’avorriment pel lobby pacifista, només es cert quan hi ha una mala gestió dels pressupostos de defensa. Com sabem, països com Noruega o Dinamarca, tenen pressupostos de defensa molt més elevats que els de l’Estat espanyol i gaudeixen d’un estat del benestar envejable. En conseqüència, com en qualsevol àrea on s’inverteixi diner públic, cal vetllar per una gestió racional en la planificació i eficaç en l’execució.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lUkRsRXZFZnJ5TXM/view?usp=sharing">DOCUMENT COMPLET AQUÍ</a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2055619122092877922.post-37278528568278093232015-05-27T02:02:00.001-07:002016-04-25T11:17:44.260-07:00La defensa es contraposa al benestar?<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6AKnGL8b8o0paJiXH-8visLgaU5fy7afkE-AUO6_uF7amG1IvuLy8-kRQSw1rj6805ZSgF0YoL45yxn7lwE-zGwm2mN9hPvg8j42JrtdbdD250upyWbdwvkV2UmHz30-lH466MyemhY/s1600/sweden2.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjy6AKnGL8b8o0paJiXH-8visLgaU5fy7afkE-AUO6_uF7amG1IvuLy8-kRQSw1rj6805ZSgF0YoL45yxn7lwE-zGwm2mN9hPvg8j42JrtdbdD250upyWbdwvkV2UmHz30-lH466MyemhY/s320/sweden2.jpeg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caça JAS 39 Gripen en una fàbrica de Saab. Font: Business Insider</td></tr>
</tbody></table>
Us oferim el document que tanca la sèrie "Pau, benestar i defensa".<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Un dels tòpics més habituals en contra de disposar d’unes forces armades és que la despesa que aquestes comporten va en perjudici del benestar i el desenvolupament de les societats. Si bé, per sort, no tothom s’ho creu, encara hi ha persones a Catalunya que, a causa del segrest de l’opinió pública per part del lobby pacifista, tenen assimilat aquest tòpic. Ens proposem amb aquest breu estudi demostrar que aquesta incompatibilitat no només és falsa, sinó que els països amb un grau més alt de benestar, aquest es combina -i s’interrelaciona- amb el fet de disposar d’unes forces armades.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B8W0FX7ueB2lcDd4VVZ5dmFQQ0E/view?usp=sharing">DOCUMENT COMPLET AQUÍ</a></div>
Societat d'Estudis Militarshttp://www.blogger.com/profile/02633849124381022881noreply@blogger.com