Arran de la moció recentment aprovada pel parlament danès s’ha desfermat entre alguns cercles independentistes una autèntica bogeria per aquest país escandinau. Celebrem pregonament aquesta identificació amb Dinamarca perquè, més enllà de ser el país del LEGO i de les galetes de mantega, és un país amb el qual creiem que una Catalunya independent podria emmirallar-se en molts aspectes.
En què poden comparar-se Catalunya i Dinamarca? Anant a les “grans xifres” veiem que Dinamarca[1] té 5’6 milions d’habitants (Catalunya[2] 7’8 milions) i un PIB de 258.700 milions d’euros (Catalunya 209.300 milions)[3].
No aprofundirem en qüestions de polítiques defensa però sí que assenyalarem que d’ençà de la fi de la Guerra Freda, Dinamarca va fer un notable esforç per deixar de ser “l’aneguet lleig” de l’OTAN i modernitzar les seves forces armades, posant a disposició de l’ONU, l’OTAN i la UE una força de reacció ràpida per a operacions de manteniment de la pau (i, quan ha calgut, no els ha tremolat el pols en emprar tota la força necessària), convertint-les així en una eficaç eina de política exterior que els ha permès passar de ser percebuts per la comunitat internacional com “la baula feble de la cadena” a un Estat fiable, digne de confiança[4].
 |
Durant
la guerra de Bòsnia, des de Catalunya enviàvem paquets de fideus,
des de
Dinamarca, a més de fideus, enviaven Leopards
|
Per altra banda, malgrat la professionalització de les forces armades, Dinamarca ha mantingut el Hjemmeværnet, la component de defensa territorial composada per la ciutadania que, de manera voluntària (sense percebre cap remuneració més que la manutenció i les despeses de desplaçament), dedica part del seu temps lliure a ensinistrar-se militarment.
Així, pel que fa a la branca terrestre Hjemmeværnet, cada municipi ha de tenir com a mínim una companyia (80-120 efectius) de fusellers voluntaris, comandada per un capità, també voluntari. Demà se celebren eleccions municipals a Catalunya. Avui dissabte, jornada de reflexió, a més de penjar banderes daneses als llocs públics enlloc de les estelades que el govern espanyol ha fet retirar, podríem reflexionar sobre el paper que tindran els municipis de la Catalunya independent, i la seva ciutadania, en la defensa del país, tot prenent a Dinamarca com a exemple. Esperem poder dir Tak Danmark també per això.
[1] Font: STATISTICAL ANNEX of
European Economy AUTUMN 2014, Comissió Europea
[2] Font: Idescat
[3] Vegeu també els documents Estructures
de Defensa d’alguns estats: petit estudi comparatiu i Anàlisi
de la política de defensa dels països nòrdics.
[4] Vegeu Norwegian
and Danish Defense Policy
