Finlàndia és un Estat on, a més d'acollir el Pare Noel durant 364 dies a l'any, es prenen seriosament la defensa. Arran de les darreres maniobres militars russes, assajant una mobilització general de l'Àrtic a la Mar Negra, el ministeri de Defensa finlandès ha començat una campanya d'enviament de cartes als 900.000 reservistes d'aquest país de 5'5 milons d'habitants, recordant-los les seves funcions militars.[1]
Si bé la reserva activa finesa és d’uns 230.000 efectius, la xifra que hem donat més amunt és tot un indicador de la capacitat militar que pot posar en marxa aquell país nòrdic. Per descomptat, n’hi ha d’altres menys quantificables, com la determinació dels finesos a defensar la seva terra, la qualitat de l’entrenament, o un sistema de promoció basat en el mèrit. Però amb veïns com Rússia, les xifres importen. Efectivament, el nombre de ciutadans i ciutadanes als que els ha arribat aquesta pre-alerta equival al 16,36% de la població del país. Si traslladem aquestes xifres al Principat, serien aproximadament 1,23 milions de persones. Per fer-ho més visual, imaginem-nos la Via Catalana tot canviant el groc pel camuflatge. Això és el que ha posat en pre-alerta Finlàndia en vistes de qualsevol contingència amb Rússia.
Però l’objectiu d’aquest article no és parlar de Finlàndia, sinó de Catalunya. Ja sabem que el catalanisme, en tot el seu espectre ideològic, té especial estima pel que s'anomena "model nòrdic". No hi entrarem ara, ja que se'n ha parlat sobradament. Però hi acostuma a haver l'omissió de l'aspecte de la defensa. Finlàndia, com Suècia, Noruega i Dinamarca, disposa d'unes grans forces de reserva. De fet, és el país nòrdic amb major nombre de reservistes. També si es fa la ràtio entre permanents i reservistes. És alhora, l'únic dels nòrdics que manté un sistema de conscripció obligatòria en el sentit clàssic.
Vol dir això que apostem per la conscripció obligatòria? No. El nostre grau d'amenaça no ho requereix. Però com hem dit en documents anteriors, si que som fermament partidaris de disposar d'unes àmplies forces de reserva. No és tan sols el fer d'economitzar el capítol de personal sinó, sobretot, garantir un fort lligam entre les forces armades i la societat a la qual representen. Com vam dir al document de la Força Terrestre:
“Aquesta dualitat, doncs, d'un gruix important de la ciutadania que compagina la seva vida civil amb tasques militars fa que les forces de defensa siguin permeables als canvis socials, un reflex de la societat a la qual serveixen, evitant la compartimentació i l'aïllament de l'estament militar respecte de la societat, que acaba creant una “casta de guerrers”, pròpia de societats no democràtiques i propensa, per exemple, al colpisme.” [2]
Val a dir també, que el model de carrera professional dins a les Forces de Defensa de Finlàndia també ajuda a que aquestes tinguin una bona percepció entre la seva societat.
Si bé cada brigada determina les places a cobrir, el recluta pot aspirar a soldat, sotsoficial o oficial. En funció d’això, el servei durarà 6, 9 o 12 mesos generalment, tot i que pot variar segons especialitats[3]. Cal dir també, que la minoria sueco-parlant és respectada fins al punt que a la Brigada Uusimaa-Nyland, l’entrenament és realitza en suec. No ens consta que a les forces armades espanyoles, s’hagi pogut emprar lliurement el català. Ni en dictadura ni en democràcia. Un element més que constata que les forces armades són un reflex de les societats a les que pertanyen.
En conclusió, si es vol que la Catalunya independent s’acosti als països nòrdics, hem d’abraçar tots els aspectes d’aquests. I la defensa, com el seu estat del benestar, n’és un pilar fonamental.
Amb unes forces permanents reduïdes i unes àmplies forces de reserva, però amb el mateix grau de professionalitat totes dues. Alhora, cal una ferma determinació a l’hora de defensar el propi país, sense esperar que altres ens vinguin a fer la feina que ens correspon a nosaltres. Segons l’estudi “
Pau i defensa segons el GPI”, on estudiàvem els Estats més pacífics del món, ens trobàvem amb unes xifres orientatives de 14.000 efectius permanents i 105.000 reservistes. Més endavant publicarem un document monogràfic de dimensionament i composició de les forces de reserva a les FDC. No obstant, creiem que les línies generals ja estan traçades.
[1] Veure
European War Games: Responses to Russian Military Drills [2] Veure
Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya III: la Força Terrestre[3] Veure
Guia del recluta (en anglès)
