dimecres, 27 de maig del 2015

La defensa es contraposa al benestar?

Caça JAS 39 Gripen en una fàbrica de Saab. Font: Business Insider
Us oferim el document que tanca la sèrie "Pau, benestar i defensa".

Un dels tòpics més habituals en contra de disposar d’unes forces armades és que la despesa que aquestes comporten va en perjudici del benestar i el desenvolupament de les societats. Si bé, per sort, no tothom s’ho creu, encara hi ha persones a Catalunya que, a causa del segrest de l’opinió pública per part del lobby pacifista, tenen assimilat aquest tòpic. Ens proposem amb aquest breu estudi demostrar que aquesta incompatibilitat no només és falsa, sinó que els països amb un grau més alt de benestar, aquest es combina -i s’interrelaciona- amb el fet de disposar d’unes forces armades.

dilluns, 25 de maig del 2015

Acte sobre defensa al CIDOB

El proper dijous 4 de juny a les 18:30, al CIDOB, es celebrarà una conferència sobre seguretat i defensa. Moderada per Marc Gafarot hi intervindran  d'una banda el catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB i expert en història militar Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona ; i de l’altra, el professor de Relacions Internacionals de la European University i de la Universitat de Nagoya i expert en seguretat i defensa Dr.Alexandre Calvo .

Poder inscriure-us-hi en aquest enllaç

dijous, 21 de maig del 2015

La importància de la Reserva: de Finlàndia a Catalunya


Finlàndia és un Estat on, a més d'acollir el Pare Noel durant 364 dies a l'any, es prenen seriosament la defensa. Arran de les darreres maniobres militars russes, assajant una mobilització general de l'Àrtic a la Mar Negra, el ministeri de Defensa finlandès ha començat una campanya d'enviament de cartes als 900.000 reservistes d'aquest país de 5'5 milons d'habitants, recordant-los les seves funcions militars.[1]

Si bé la reserva activa finesa és d’uns 230.000 efectius, la xifra que hem donat més amunt és tot un indicador de la capacitat militar que pot posar en marxa aquell país nòrdic. Per descomptat, n’hi ha d’altres menys quantificables, com la determinació dels finesos a defensar la seva terra, la qualitat de l’entrenament, o un sistema de promoció basat en el mèrit. Però amb veïns com Rússia, les xifres importen. Efectivament, el nombre de ciutadans i ciutadanes als que els ha arribat aquesta pre-alerta equival al 16,36% de la població del país. Si traslladem aquestes xifres al Principat, serien aproximadament 1,23 milions de persones. Per fer-ho més visual, imaginem-nos la Via Catalana tot canviant el groc pel camuflatge. Això és el que ha posat en pre-alerta Finlàndia en vistes de qualsevol contingència amb Rússia.

Però l’objectiu d’aquest article no és parlar de Finlàndia, sinó de Catalunya. Ja sabem que el catalanisme, en tot el seu espectre ideològic, té especial estima pel que s'anomena "model nòrdic". No hi entrarem ara, ja que se'n ha parlat sobradament. Però hi acostuma a haver l'omissió de l'aspecte de la defensa. Finlàndia, com Suècia, Noruega i Dinamarca, disposa d'unes grans forces de reserva. De fet, és el país nòrdic amb major nombre de reservistes. També si es fa la ràtio entre permanents i reservistes. És alhora, l'únic dels nòrdics que manté un sistema de conscripció obligatòria en el sentit clàssic. 

Vol dir això que apostem per la conscripció obligatòria? No. El nostre grau d'amenaça no ho requereix. Però com hem dit en documents anteriors, si que som fermament partidaris de disposar d'unes àmplies forces de reserva. No és tan sols el fer d'economitzar el capítol de personal sinó, sobretot, garantir un fort lligam entre les forces armades i la societat a la qual representen. Com vam dir al document de la Força Terrestre: 

“Aquesta dualitat, doncs, d'un gruix important de la ciutadania que compagina la seva vida civil amb tasques militars fa que les forces de defensa siguin permeables als canvis socials, un reflex de la societat a la qual serveixen, evitant la compartimentació i l'aïllament de l'estament militar respecte de la societat, que acaba creant una “casta de guerrers”, pròpia de societats no democràtiques i propensa, per exemple, al colpisme.” [2]

Val a dir també, que el model de carrera professional dins a les Forces de Defensa de Finlàndia també ajuda a que aquestes tinguin una bona percepció entre la seva societat. 

Si bé cada brigada determina les places a cobrir, el recluta pot aspirar a soldat, sotsoficial o oficial. En funció d’això, el servei durarà 6, 9 o 12 mesos generalment, tot i que pot variar segons especialitats[3]. Cal dir també, que la minoria sueco-parlant és respectada fins al punt que a la Brigada Uusimaa-Nyland, l’entrenament és realitza en suec. No ens consta que a les forces armades espanyoles, s’hagi pogut emprar lliurement el català. Ni en dictadura ni en democràcia. Un element més que constata que les forces armades són un reflex de les societats a les que pertanyen.

En conclusió, si es vol que la Catalunya independent s’acosti als països nòrdics, hem d’abraçar tots els aspectes d’aquests. I la defensa, com el seu estat del benestar, n’és un pilar fonamental. Amb unes forces permanents reduïdes i unes àmplies forces de reserva, però amb el mateix grau de professionalitat totes dues. Alhora, cal una ferma determinació a l’hora de defensar el propi país, sense esperar que altres ens vinguin a fer la feina que ens correspon a nosaltres. Segons l’estudi “Pau i defensa segons el GPI”, on estudiàvem els Estats més pacífics del món, ens trobàvem amb unes xifres orientatives de 14.000 efectius permanents i 105.000 reservistes. Més endavant publicarem un document monogràfic de dimensionament i composició de les forces de reserva a les FDC. No obstant, creiem que les línies generals ja estan traçades.



[1] Veure European War Games: Responses to Russian Military Drills

[2] Veure Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya III: la Força Terrestre

[3] Veure Guia del recluta (en anglès)

dimecres, 20 de maig del 2015

Dinamarca: LEGO, galetes de mantega... i una companyia de fusellers voluntaris a cada municipi

Arran de la moció recentment aprovada pel parlament danès s’ha desfermat entre alguns cercles independentistes una autèntica bogeria per aquest país escandinau. Celebrem pregonament aquesta identificació amb Dinamarca perquè, més enllà de ser el país del LEGO i de les galetes de mantega, és un país amb el qual creiem que una Catalunya independent podria emmirallar-se en molts aspectes.

En què poden comparar-se Catalunya i Dinamarca? Anant a les “grans xifres” veiem que Dinamarca[1] té 5’6 milions d’habitants (Catalunya[2] 7’8 milions) i un PIB de 258.700 milions d’euros (Catalunya 209.300 milions)[3].

No aprofundirem en qüestions de polítiques defensa però sí que assenyalarem que d’ençà de la fi de la Guerra Freda, Dinamarca va fer un notable esforç per deixar de ser “l’aneguet lleig” de l’OTAN i modernitzar les seves forces armades, posant a disposició de l’ONU, l’OTAN i la UE una força de reacció ràpida per a operacions de manteniment de la pau (i, quan ha calgut, no els ha tremolat el pols en emprar tota la força necessària), convertint-les així en una eficaç eina de política exterior que els ha permès passar de ser percebuts per la comunitat internacional com “la baula feble de la cadena” a un Estat fiable, digne de confiança[4].

Durant la guerra de Bòsnia, des de Catalunya enviàvem paquets de fideus, 
des de Dinamarca, a més de fideus, enviaven Leopards


Per altra banda, malgrat la professionalització de les forces armades, Dinamarca ha mantingut el Hjemmeværnet, la component de defensa territorial composada per la ciutadania que, de manera voluntària (sense percebre cap remuneració més que la manutenció i les despeses de desplaçament), dedica part del seu temps lliure a ensinistrar-se militarment.

Així, pel que fa a la branca terrestre Hjemmeværnet, cada municipi ha de tenir com a mínim una companyia (80-120 efectius) de fusellers voluntaris, comandada per un capità, també voluntari. Demà se celebren eleccions municipals a Catalunya. Avui dissabte, jornada de reflexió, a més de penjar banderes daneses als llocs públics enlloc de les estelades que el govern espanyol ha fet retirar, podríem reflexionar sobre el paper que tindran els municipis de la Catalunya independent, i la seva ciutadania, en la defensa del país, tot prenent a Dinamarca com a exemple. Esperem poder dir Tak Danmark també per això.


[1] Font: STATISTICAL ANNEX of European Economy AUTUMN 2014, Comissió Europea
[2] Font: Idescat

dijous, 14 de maig del 2015

Que la prudència no ens faci traïdors


Malgrat que alguns s'entestin en embrutar un full de serveis que fa 30 anys fou encomiable amb una actitud tristament mesella i pusil·lànime, nosaltres seguirem la nostra línia de treball, el rumb de la qual queda perfectament i coherentment definida als nostres documents. La prudència no ens farà traïdors en el nostre afany de viure en un país normal, amb totes les eines de què es doten els Estats normals del Món.