dilluns, 27 d’octubre del 2014

Reciprocitat, concepte clau pel reconeixement

En els darrers mesos hem estat testimonis de diverses incursions de l’aviació russa a l’espai aeri dels seus veïns. La darrera d’aquestes protagonitzada per un aparell Ilyushin Il-20 “Coot”, dissenyat per tasques d’intel·ligència electrònica (el que la premsa sol anomenar “avió espia”). En aquesta ocasió ha estat sobre l’espai aeri d’Estònia. Ràpidament caces F-16 danesos i portuguesos sortiren a interceptar-lo, així com també caces JAS-39 suecs. La protecció de l’espai aèri de les repúbliques bàltiques va a càrrec de la BALTIC Air Policing Mission: un sistema mitjançant els qual els membres de l’Aliança es tornen per la protecció de l’espai aeri d’aquests tres països. Rússia porta mesos temptejant les defenses de l’OTAN, no només als Països bàltics, sinó que també ha realitzat diverses aproximacions a l’espai aeri britànic.

Posem aquest exemple per tal que es tingui present el concepte de reciprocitat. Si Estònia, com la resta de les repúbliques bàltiques, pot comptar a la protecció d’altres països no és per casualitat. Malgrat les seves reduïdes dimensions, fa la seva contribució dins el marc d’una aliança, en aquest cas l’OTAN.

La política d’aliances que estableixi la Catalunya independent encara està per determinar però, en qualsevol cas, no podrà defugir el concepte de reciprocitat. Per més que la recuperació de la nostra sobirania sigui una causa justa, les relacions internacionals no acostumen a funcionar així. N’hem de ser conscients. Com se sol dir “en relacions internacionals no hi ha amics ni enemics sinó interessos. 

De fet, el creixement de l’independentisme català es basa en bona mesura en la iniquitat del tracte del Principat amb el conjunt de l’Estat espanyol (manca de reciprocitat). 

En conseqüència, no podem esperar reconeixement ni col·laboració per part de ningú si no fem la nostra contribució, especialment en matèria de defensa.




Articles i documents recomanats
BBC: Nato jets 'intercept Russian spy plane' over Baltic

S.E.M.: Països Bàltics, la mida no és excusa

S.E.M.: Anàlisi de la poltítica de defensa dels Països Nòrdics

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Catalunya i el model nòrdic: implicacions del concepte‏

Com és ben sabut, al nostre país es parla molt del "Model Nòrdic", per part de persones i organitzacions de diferents ideologies, i amb referències creixents a mida que ens acostem a la recuperació de la sobirania.

Res a objectar. Ara sí, és necessari que entenguem tot el que implica, no solament els aspectes més simpàtics.

Aquests dies les Forces Armades de Suècia estan duent a terme una cacera d'un submarí rus, sembla ser que avariat, a aigües properes a la capital. Això és possible perquè, com s'esdevé amb països com Noruega, Dinamarca, i Finlàndia, compta amb unes forces armades modernes i ben equipades i entrenades.

Per tant, quan parlem d'una Catalunya "nòrdica", parlem també d'una Catalunya capaç de dur a terme operacions similars en situacions similars. Per tant d'una Catalunya que disposi també, com ho fa Suècia, d'unes forces armades modernes, ben equipades, i ben entrenades. 

I si hi ha algú que encara cregui que no ens trobarem en casos similars, que pregunti a Gibraltar.


ARTICLES I DOCUMENTS RECOMANATS

Svenska Dagbladet

Could be a damaged russian submarine

The Telegraph

Swedish navy sends 200 people to hunt for 'foreign underwater activity'

Defence News

Sweden Hunts Suspected Foreign Submarine Off Stockholm Coast

Reuters

Sweden steps up hunt for "foreign underwater activity"

Societat d'Estudis Militars